La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No pots qüestionar quin patiment és intolerable”
Albert Tuca Presideix la comissió de Garantia
El coordinador de pal∙liatius d’oncologia de l’hospital Clínic, Albert Tuca, presideix la comissió de Garantia i Avaluació del dret a eutanàsia a Catalunya des del 12 de juliol. “Presentarem l’informe al cap de sis mesos. Les dades inicials acumulen peticions que feia molt temps que estaven en espera, i donarien una idea falsa de la realitat. S’han atès més dels deu casos que s’ha dit, sens dubte”.
Cap metge ha rebutjat una sol∙licitud d’eutanàsia?
Tenim un informe desfavorable del metge responsable en un cas, i la comissió l’està valorant. Encara no està resolt.
Què és el més difícil?
Valorar la capacitat de prendre una decisió irreversible. Els processos deliberatius amb el pacient no són una concessió empàtica. La deliberació es basa en la suma dels fets i el valor que atorga la persona als fets. Quan et diu ‘Estic patint molt’ de manera inespecífica i hi ha una aparent desproporció entre l’explicació objectiva i la percepció subjectiva, només et pots plantejar si la pots ajudar d’una altra manera. No pots qüestionar el seu patiment. Qui decideix què és intolerable?
El pacient decideix molt més del que els metges estan acostumats que decideix. L’eutanàsia canviarà moltes coses? Decideix que vol morir, amb qui, a quin lloc, la data. Decideix acomiadar-se, posar en ordre coses... En solem dir mort digna, però és sobretot autonomia, i aquest és el paradigma de la dignitat. És un pas de gegant en la humanització de la medicina. Dona un pes molt important a escoltar.
Creu que està anant bé?
Hi ha satisfacció amb la resposta mèdica assistencial. Ha estat immediata, i també la comissió de Garantia. S’ha pogut procedir a temps pràcticament en tots els casos. Només en un hi va haver un retard de 24 hores per una sol∙licitud d’un nou informe. Els primers casos es van atendre a l’agost, i això hi va afegir dificultat. Per això recomanem al metge a qui el pacient sol∙licita l’eutanàsia que miri primer l’agenda i posi en marxa la recerca del metge consultor, que haurà d’explorar també el pacient. La llei diu que ha de veure el pacient. Sovint haurà d’anar a casa seva.
Es prefereix morir a casa?
Sí, però també hem tingut sol∙licituds per morir en un hospital atès per un metge de família. Hi ha situacions noves per resoldre.
Es tria la manera de morir? Hi ha una medicació endovenosa i una altra d’oral, però aquesta última té inconvenients si hi ha dificultats per empassar-se-la ràpidament. Així doncs, només s’està utilitzant l’endovenosa. El metge responsable rep dos jocs de medicació per no interrompre si hi hagués un accident. El pacient pot triar autoadministrar-se-la movent ell mateix el mecanisme ja preparat. c