La Vanguardia (Català-1ª edició)
La IA pot trencar les regles en el procés de creació? La SGAE alimenta el debat
L’evolució imparable de la música electrònica i informatitzada ha portat el món de la composició a un estat d’excitació, sobretot amb l’arribada de la intel∙ligència artificial (IA), que planteja aquest atractiu interrogant sobre si hi ha una capacitat creadora més enllà de l’ésser humà. Aquesta excitació fa eclosió aquesta setmana a Barcelona: amb el Sónar i la seva exploració dels binomis música/tecnologia i art/ciència coincideixen les jornades anuals d’Òpera de Butxaca i Nova Creació. Aquest cop aborden el que les noves tecnologies i la IA ofereixen en el camp de la creativitat i en el de la comprensió o, més ben dit, percepció, de l’art. “El significat, és a dir, les narratives, les emocions, els valors, són centrals en l’òpera, i aquí amb els patrons tecnològics de la IA no n’hi ha prou; cal anar més enllà. No és que ho hàgim de llençar tot, només explorar com podem fer alguna cosa en òpera amb la IA que tingui significat”, va dir a la SGAE Luc Steels, investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva del CSIC i de la UPF. En la primera de les taules –que avui continuen– es va debatre sobre la suposada capacitat creativa de la IA. Per Ferran Cruixent, anomenar-la intel∙ligència ja és un insult a la intel∙ligència humana. “Per què anomenem intel∙ligència un conjunt d’algoritmes? Si només es tracta d’entrenar la màquina perquè et copiï”, plantejava el compositor barceloní.
El professor d’investigació del CSIC Ramón López de Mántaras va crear debat negant que una IA pugui trencar regles: “Quan saps què hi ha al darrere veus un model que fa que Cruixent soni com Cruixent, però no té la capacitat d’abstracció que et fa trencar regles”. Però Agustí Charles, que avui estrena la seva nova òpera Andrómeda Encadenada al Palau de la Música, va rebutjar aquesta idea: “Sí que trenca regles, la màquina, encara que
Compositors i científics es plantegen què pot aportar la intel·ligència artificial en un camp com l’òpera, tan ple de significat
sigui un humà qui les determini”. La pregunta que assetja Charles i tants d’altres és: avui en música puc fer res que sigui original, com va fer Beethoven? Segur que no m’assemblaré a John Adams, per exemple? En aquest sentit, les tecnologies són la finestra a la sorpresa que anhela el creador. c