Un documental reconstrueix les pintures de Sixena que es van cremar el 1936

Pendents encara de la sentència del Tribunal Suprem sobre la destinació final de les pintures del monestir de Sixena, o del que en queda, arriba ara un documental que recull els treballs de l’astrofísic Juan Naya per crear una versió digital del que van ser aquelles pintures que alguns han considerat com la Capella

Sixtina del romànic.

El sueño de Sigena és el títol del documental que avui s’estrena a la secció DOC Espanya de la 66a edició de la Seminci, la Setmana Internacional de Cine de Valladolid, i que el 9 de novembre arribarà a les sales de cinema de Barcelona i altres ciutats. Produït per Benecé Produccions i Dreamgital Creative Works, aquest documental està dirigit per Jesús Garcés Lambert (guanyador del Globus d’Or al millor documental 2018 per Caravaggio, l’anima e il sangue) i presenta la música original de la jazzista catalana Andrea Motis.

El guió es basa en la història de Juan Naya, nascut a Vilanova de Sixena. Des de petit havia somiat amb la possibilitat de reconstruir la Sala Capitular del monestir de Sixena, de què tant li havia parlat la seva àvia (una dona que de jove anava a portar pa, ous i llet a les monges del monestir i de passada podia admirar aquelles pintures). Un dia troba un llibre de fotos en blanc i negre fetes abans de la guerra i descobreix que Josep Gudiol havia fotografiat tota la sala abans de ser destruïda. Comença la recerca i troba a l’arxiu del MNAC les aquarel∙les que uns estudiants de visita al monestir el 1918 havien pintat reproduint-ne els colors originals. I llavors consulta diversos tècnics per crear uns models en 3D, per recuperar o acostar-se al màxim als colors originals i per servir-se de la tècnica del mapping, que ja s’utilitza a Taüll per mostrar in situ les pintures del Pantocràtor. El documental és, doncs, la síntesi de gairebé dotze anys d’una tasca detectivesca amb sorpreses com la de descobrir que les mesures i la curvatura dels arcs del MNAC, on s’exposen les restes de pintura tal com es van poder salvar del foc, no són exactament les mateixes que les de la sala de Sixena. I el resultat final, més enllà dels mèrits o demèrits del film, no deixa de ser una opció de futur per a Sixena.

El documental es limita a recollir la versió més estesa que els murals van ser destruïts el juliol del 1936 per “les milícies anarquistes” que havien sortit de Catalunya, en contra de l’opinió d’alguns historiadors catalans que, basant-se en la sempre dubtosa Causa General franquista, l’atribueixen a milicians del mateix poble de Vilanova de Sixena. I els guionistes també han evitat pronunciar-se sobre la polèmica judicial. c

L’astrofísic Juan Naya ha recreat la sala capitular del monestir a partir de fotos en blanc i negre