La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Born presenta nova etapa sense “victimismes” i amb més “memòries”
En ple debat sobre el seu passat colonial, França es disposa a tornar a Benín, d’aquí pocs dies, 26 obres d’art d’alt valor històric que les tropes franceses es van emportar del país africà com a botí de guerra el 1892. Aquesta restitució, que no serà l’única de l’antiga metròpolis, obeeix a un compromís del president Emmanuel Macron quan va arribar a l’Elisi, el 2017.
Les obres en qüestió estan sent exposades per última vegada al Museu del Quai Branly-Jacques Chirac, a París. Els tresors han de ser traslladats a Benín el 9 de novembre. Quan hi arribin, podran ser admirats al museu d’història d’Ouidah, un emplaçament provisional mentre no es construeixi un museu a l’antic palau reial d’Abomey.
Les 26 peces provenen de l’antic regne d’Abomey (o Dahomey), avui al sud de Benín, un petit estat del golf de Guinea, fronterer amb Nigèria. El lot inclou tres estàtues reials, totèmiques, que representen figures entre humanes i animals; tres trons, entre els quals el de l’últim rei, Behanzin –que sempre s’havia resistit a la presència francesa i va morir en un exili forçós a Alger, el 1906–; quatre portes esculpides del palau; diversos altars, i tres pals de llança de guerrers.
Les obres tenen un gran valor simbòlic per Benín pel que representa de recuperació del seu patrimoni cultural i de reparació del dany causat. Macron les va poder contemplar ahir al Museu del Quai de Branly. El president es va sentir “emocionat” de participar en “una cerimònia d’adeu, o més aviat de retrobament”, una restitució “emblemàtica” i molt necessària perquè la joventut africana “necessita apropiar-se del seu passat per construir el futur”.
Macron, per una qüestió generacional i de tarannà, està molt més obert a reconèixer els abusos del període colonial i a intentar reparar-los, encara que sigui moralment. Ho intenta especialment, i no sempre amb èxit, en el cas d’Algèria, la guerra d’independència, acabada fa gairebé seixanta anys, que va deixar traumes encara no superats.
La devolució d’obres a Benín, gràcies a una llei aprovada pel Parlament francès, és part d’un procés d’envergadura. Hi ha altres països africans com la Costa d’Ivori, el Senegal, Etiòpia, el Txad, Mali i Madagascar que han formulat la mateixa reivindicació. Es calcula que només a les col∙leccions públiques franceses hi ha uns 150.000 objectes provinents de l’Àfrica. Estan repartits en més de dos-cents museus. Sol ser difícil esbrinar-ne l’origen i les circumstàncies en què van arribar.
El novembre del 2017, en un discurs a la Universitat d’Uagadugú (Burkina Faso), Macron va assegurar als estudiants que “el patrimoni africà no pot ser únicament a les col∙leccions privades i als museus europeus”. “Vull que d’aquí a cinc anys s’hagin complert les condicions per a les restitucions temporals o definitives del patrimoni africà a l’Àfrica”, va afirmar. La promesa s’ha començat a complir. c
Més enllà de les restes arqueològiques de la Barcelona arrasada el 1714, el Born Centre de Cultura i Memòria continua sent un gran desconegut per a molts ciutadans, segons els resultats de l’últim estudi dut a terme per l’equipament. Amb l’objectiu d’abordar aquest problema, es va presentar ahir la nova directora del centre, Marta Marín-Dòmine, especialista en temes de memòria i cultura i premi Ciutat de Barcelona el 2019 per un assaig sobre l’exili. Procedent de dirigir el Centre d’Estudis sobre Memòria i Testimonis Laurier del Canadà, considera que part de la solució consisteix a ser “rigorosos amb les propostes” perquè el Born es vegi i s’entengui com “un centre específic de la memòria” fent servir diferents disciplines, ja siguin artístiques, científiques o de pensament.
Incorporada al càrrec des de l’1 de setembre mitjançant un procés de concurs públic, Marín-Dòmine té clar què sobra: “l’oferta eclèctica”; què convé mantenir i potenciar, com les jornades sobre l’esclavisme a Barcelona que començaran la setmana que ve; i també el que vindrà a partir de l’any que ve amb una idea molt precisa: “fer que tots els ciutadans se sentin representats al Born amb memòries diverses”. En aquest sentit, va recalcar la necessitat d’oferir “una visió dinàmica de la memòria, deslliurada de l’encasellament del victimisme. No podem convertir Barcelona en un alberg del dolor”.
La proposta de Marín-Dòmine passa per donar a conèixer i tractar un ampli ventall de memòries, ja siguin locals, internacionals o fins i tot futuristes o utòpiques. En aquest sentit, va desgranar algunes de les propostes que posarà en marxa l’any que ve i que tenen com a gran colofó una exposició dedicada a la repressió franquista a partir de l’obra de diferents ar
Macron va prometre quan va arribar a l’Elisi que restituiria part del patrimoni que havia estat botí colonial
“No podem convertir Barcelona en un alberg del dolor”, afirma Marta Marín-Dòmine
tistes peninsulars, des de “grafiters fins als més clàssics”. També té previst portar cada any una obra monumental de creadors de renom internacional. Entre les memòries que es tractaran a partir de gener hi figuren la de les dones deportades a Ravensburg o la del feminisme dels anys setanta i vuitanta a Catalunya. També hi haurà un homenatge a l’escriptor Primo Levi. c