La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mai no és tard...
El Barça va a la deriva i el que és pitjor és que ha llençat a les escombraries un mes de calendari per redreçar el seu rumb. Ahir a mitjanit va destituir el seu entrenador. Mai no és tard quan arriba, es podrà dir. Tot i que, vist això, ho hauria d’haver fet abans.
L’equip blaugrana ja olorava mort aquell 29 de setembre en què va deambular a Lisboa contra el Benfica (3-0), però en aquella ocasió Joan Laporta va jugar a ser Déu i va fer renéixer Ronald Koeman després d’acomiadar-lo virtualment. Recorden? El tècnic holandès, sabentse fora i es diria que alleujat, va imitar Van Gaal (“amics de la premsa, jo me’n vaig”) i va protagonitzar una roda de premsa en què fins i tot va escollir el seu pitjor i i el seu millor moment com a entrenador blaugrana. Només va faltar que firmés allà mateix la liquidació.
Vista amb perspectiva, aquella maniobra de salvació del president, àmpliament incompresa per afició, mitjans i fins i tot per membres de la seva pròpia junta directiva que xiuxiuegen el nom de Xavi Hernández des de fa mesos, va ser un sobirà error. Es va recolzar Laporta en raons intangibles per creure en la recuperació. Cada partit que passava apujava el preu de la factura d’aquella decisió. Fins ahir.
Van arribar després d’aquella ratificació la derrota inapel∙lable al Metropolità (l’equip de Koeman no li va fer ni pessigolles al de Simeone); una victòria contra el València en què es van voler veure brots verds barrejant ingenuïtat i voluntarisme (definició de voluntarisme: “Formació d’idees o presa de decisions prenent com a punt de partida allò que resulta desitjable o agradable d’imaginar, en lloc de basarse en les evidències o racionalitat”); i després un triomf més aviat patètic contra el Dinamo de Kíev i dues derrotes definitives davant el Reial Madrid i el Rayo Vallecano. Al Barça, ara mateix, no hi ha per on agafar-lo.
Joan Laporta va abandonar Vallecas traient fum per les orelles. El revers de jugar a ser Déu no recull la misericòrdia. Tenint en compte la reacció del president en calent, Ronald Koeman ja intuïa el seu adeu.
Res no feia pensar ja que la inèrcia de l’equip podria ser tombada sense un cop d’efecte. Koeman va prémer el play de sempre i va justificar la derrota a Vallecas en termes poc acceptables que no sintonitzen amb la grandesa del club que representa. El neerlandès va afegir, a més, que el seu equip “va jugar un bon partit”, frase que o bé corresponia a un altre partit o bé pertany a una realitat paral∙lela a què resulta impossible accedir sense ajuda d’estupefaents.
Entre les seves moltes proclames electorals o ja com a president, Laporta va deixar un bon nombre de frases que euforitzaven el personal. Ja se n’han descomptat unes quantes com impossibles de complir. El mandatari sabia que, si no reaccionava aviat, s’hi hauria afegit perillosa
El Barça ha empitjorat des que Laporta va ratificar Koeman; s’intuïa l’acomiadament i ahir es va confirmar
Xavi Hernández, el relleu més natural, va veure el partit des de Qatar i és a una trucada de donar el sí
ment aquella que deia “perdre tindrà conseqüències”.
Perd el Barça i juga de pena i el barcelonisme se’n deslliga. No sé vostès, però en el meu cercle d’amistats i família s’ha passat de la indignació a la desafecció. Està en perill real la classificació de la Champions per a la temporada que ve, cosa que seria una hecatombe per a la institució tant esportivament com econòmica.
Xavi Hernádez va veure ahir el partit del Barça des del seu domicili a Qatar. És el relleu natural. Si li truquen, farà les maletes i volarà a Barcelona. Així de fàcil. c
n LaLiga denunciarà davant la Fiscalia uns suposats insults racistes rebuts per Vinícius durant el FC Barcelona-Reial Madrid disputat diumenge al Camp Nou. La competició, en vista d’unes imatges en què un aficionat culer deia “macaco” a Vinícius, ha posat els fets en coneixement del fiscal delegat de la Fiscalia de Sala de Delictes d’Odi de Barcelona per si hi va haver algun delicte.