La Vanguardia (Català-1ª edició)
Garamendi adverteix contra radicalismes en la reforma laboral
Ha arribat l’hora de fer caixa. Després d’un llarg procés de negociació internacional al si de l’OCDE per a la introducció de l’impost mínim global de societats del 15%, les primeres estimacions apunten que els ingressos fiscals dels estats augmentaran de manera substancial.
Un estudi presentat ahir per l’EU Tax Observatory, un organisme independent que treballa per a la Comissió Europea, va revisar a l’alça totes les seves previsions anteriors i el resultat és que la recaptació fiscal a la UE s’incrementarà uns 80.000 milions d’euros addicionals cada any, la qual cosa suposa un quart del que els estats europeus ingressen en concepte d’impost de societats. Els Estats Units s’aprofitarien en menys mesura d’aquesta nova recàrrega tributària, recaptant uns 57.000 milions d’euros de més.
Tot i això, aquestes xifres són purament teòriques. En efecte, no s’ha d’oblidar que el nou acord introdueix una llarga sèrie d’excepcions. Per exemple, els beneficis de les multinacionals que equivalen al 10% dels actius el primer any estaran exempts de tributació. A partir d’aquí es trigarien gairebé 10 anys per assolir l’aplicació completa del nou tribut.
Com a conseqüència, les xifres finals serien una mica menors. Europa perdria, respecte a l’increment abans esmentat, 19.000 milions (un 23% menys) i 12.000 milions més en la dècada següent, amb una retallada d’un altre 14%. Al final els ingressos extres quedarien en 64.000 milions d’euros.
Mona Barake, analista de l’EU Tax Observatory, convida a posar les dades en context. “Es podria haver fet més i no introduir tantes excepcions, però de cap altra manera hauria estat possible un acord internacional”, comenta. “Tot i així, aquest impost ha permès alterar la planificació fiscal de les multinacionals als paradisos fiscals, perquè ara han d’informar d’on procedeixen els seus negocis i eliminar les seus fictícies a l’estranger”, afegeix.
Mentre els països rics, on formalment tenen el seu domicili les multinacionals, augmentaran amb el nou impost els seus ingressos tributaris, els estats menys avançats, que atreien capitals estrangers gràcies a una legislació fiscal generosa, estaran obligats a reinventar-se. Apostar per oferir serveis financers o provar d’estirar les excepcions al màxim.
En un estudi anterior (arran de la investigació periodística dels anomenats papers de Panamà i papers de Pandora), aquest mateix organisme va calcular que entre el 2014 i el 2020 els grans bancs europeus van assignar 20.000 milions d’euros cada any a paradisos fiscals i territoris de baixa tributació, una xifra equivalent al 14% dels seus beneficis totals. Entre les entitats espanyoles sortien el BBVA, Bankia, el Santander i Banc Sabadell.
Pel que fa a Espanya, els càlculs elaborats per l’EU Tax Observatory donen unes dades molt superiors a les proporcionades per l’Executiu, que apostava per 400 milions d’euros anuals gràcies al nou impost mínim global del 15%. “A nosaltres, si es computen 103 multinacionals espanyoles, ens surt una recaptació afegida de 2.500 milions d’euros si es comptabilitzen els efectes de les excepcions i salvaguardes”, afirmen.
L’EU Tax Observatory segueix defensant la necessitat d’elevar el tipus impositiu mínim de societats fins al 20% o fins i tot al 30%. En aquest últim cas, els beneficis serien d’uns 318.000 milions només al si de la Unió Europea. c
Des de primera fila va seguir Pablo Casado la intervenció d’Antonio Garamendi. Com si les friccions anteriors, com l’aval del president de la CEOE a la reforma de les pensions o el seu suport als indults, haguessin quedat definitivament enterrades. El discurs de Garamendi al Fòrum Europa segur que va agradar al president del PP, en un acte sense ministres a la vista, ja que el Govern va delegar en el secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Peréz Rey.
D’entrada, Garamendi va llançar lloances a la reforma laboral del PP del 2012, que va permetre passar d’un atur del 25% a l’actual del 15%, per a continuació advertir contra temptacions radicals a l’hora de modificar-la: “Renego de la radicalitat, hem d’anar a la centralitat. Allà és on ens trobaran”. I com a colofó, va avisar de que segons quins canvis no agradaran als inversors internacionals. A aquests inversors “els preocupa més la reforma laboral que els fons”, va indicar en una afirmació que tendeix tant a subratllar el pes de la legislació laboral com a infravalorar l’entrada de 70.000 milions d’euros en només sis anys.
Cert és que la CEOE sap que no té poder de veto, i per si de cas li serveix de recordatori l’última pujada del salari mínim interprofessional (SMI) que es va dur a terme amb la seva oposició, però és conscient que un aval de tots els agents socials cotitza molt a l’alça, a Espanya i a la Unió Europea, i que per tant és una carta que juga a favor seu a l’hora de negociar.
La necessitarà en unes converses difícils. Primer per les discrepàncies internes del Govern, i en segon lloc perquè tal com estaven les coses, Treball i sindicats tenien molt assumit abolir la prevalença dels convenis d’empresa sobre els sectorials i restablir la ultraactivitat. Temes sobre els quals Garamendi va reiterar la seva oposició, així com sobre el límit del 15% de temporalitat en cada empresa.
És una cosa que haurà de negociar amb un Govern que defineix com un òrgan col·legiat: “El Govern és un i els ministres treballen per al president... La decisió és del Govern, que és un òrgan col·legiat, i jo no entraré en el joc de si estimo més el papa que la mama”. c
n La patronal catalana Cecot ha alertat aquesta setmana que les comunitats autònomes i els agents econòmics podran incidir “únicament” en un 10% en els fons europeus Next Generation EU, ja que hi haurà una gestió majoritàriament centralitzada dels recursos per part del
Alerta sobre la poca intervenció d’autonomies i agents econòmics en els Next Generation
Govern espanyol. El president de l’entitat, Antoni Abad, ha indicat que “ja es poden oblidar els projectes que van ser considerats estratègics” per a Catalunya per part de la Generalitat i de les organitzacions empresarials i socials que els van definir.