La Vanguardia (Català-1ª edició)
Biden força un pacte dels seus en el pla social
El líder llança mesures per 1,75 bilions, la meitat del previst
Joe Biden va llançar ahir un envit als membres del Partit Demòcrata al Congrés presentant un “marc” o esborrany de consens per al seu pla social i climàtic que de moment el sector progressista no veia clar.
El president va qualificar el projecte d’“històric”, i en termes generals ho és, però no en termes relatius respecte al guió inicial. Perquè, a causa de la pressió dels senadors demòcrates de l’ala dreta Joe Manchin i Kyrsten Sinema, el text deixa fora elements tan importants com el programa central de rendiment d’electricitat neta, la inclusió de l’atenció mèdica dental i auditiva en el sistema públic per a la gent gran, mesures per a una reducció de preus dels medicaments, baixes maternals i mèdiques remunerades, augment dels impostos a les grans corporacions, un pla de regularització per als immigrants indocumentats... I l’import conjunt passa d’una previsió de 3,5 bilions de dòlars a 1,75 bilions.
Les retallades i llacunes del pla van adquirir ahir més protagonisme que els avenços que inclou, en provocar les minves un moviment de rebel·lió entre els senadors i diputats més a l’esquerra. La cap de files d’aquest sector a la Cambra de Representants, Pramila Jayapal, va desafiar l’anunci de la presidenta de la institució, Nancy Pelosy, de sotmetre ahir mateix a votació el projecte d’infraestructures d’1,2 bilions que fa mesos apareixia com l’altra cara de la moneda del pla social; un ambiciós paquet d’actualització i millores en carreteres, ferrocarrils i ports que compta amb suport republicà i de fet ja va obtenir aprovació al Senat, l’agost passat. Jayapal va assegurar que els diputats del seu grup votarien que no a l’esmentat pla d’infraestructures mentre no hi hagués un pacte clar en el text social i climàtic. La data de la votació estava en l’aire al tancament d’aquesta edició.
“Hi ha massa vots negatius perquè el pla d’infraestructures s’aprovi avui”, va avisar Jayapal. “Necessitem la votació dels dos projectes de llei a la Cambra alhora”, va afegir. I va assegurar que no estava rebutjant una demanda de suport del president, ja que era Pelosi, i no Biden, qui en principi havia planificat la votació ahir. La urgència de Biden respecte a l’aprovació de la seva agenda tenia molt a veure amb el viatge a Europa, el qual, de fet, va endarrerir algunes hores per participar en una reunió amb els progressistes del seu partit a fi d’intentar convence’ls que acceptessin les seves “històriques” –encara que descafeïnades– propostes finals.
“Ningú no ha aconseguit tot el que volia, tampoc jo. Però aquest és el projecte amb què vaig fer la meva campanya. I el compromís i el consens són les úniques maneres de fer una cosa gran en una democràcia”, va afirmar el president abans d’embarcar amb rumb cap a la cimera del G-20 a Roma i la conferència del clima a Glasgow.
Biden no volia de cap manera presentar-se a aquestes cites amb les mans buides respecte a la seva pròpia agenda de govern; en particular, li calia tenir sobre la taula mesures palpables en l’àmbit de la lluita contra el canvi climàtic per poder així mantenir-se en el paper de campió global de l’esmentat combat. Cal veure si el que va presentar ahir és suficient en aquest sentit.
“Tenim un acord econòmic històric. Una proposta que crearà milions de llocs de treball, farà créixer l’economia, atraurà inversions a la nostra nació i transformarà la crisi climàtica en una oportunitat”, va subratllar en la seva compareixença després de la reunió amb els parlamentaris de l’esquerra demòcrata i abans de pujar a l’avió.
El marc financer del pla social i climàtic preveu, entre altres novetats, educació preescolar universal per a tots els nens de 3 i 4 anys; assegurança mèdica privada subsidiada per als més pobres; ajuts a estudiants de baixos ingressos en escoles i universitats; una partida de 100.000 milions destinada a la millora del sistema d’acceptació i asil d’immigrants; i crèdits fiscals d’energia neta per import de 320.000 milions de dòlars, més 105.000 milions en mesures de “resiliència ambiental” per abordar els impactes dels esdeveniments climàtics extrems, com sequeres, huracans i incendis amb origen en les disfuncions del clima. Tot això es finançarà amb l’impost mínim del 15 per cent per a les corporacions i una “nova sobretaxa per a multimilionaris”, entre d’altres reforços tributaris, segons s’especifica. c
L’ala progressista es resistia a donar el sí al pla d’infraestructures sense pactar abans el paquet social i climàtic