La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un demolidor informe oficial retrata la brutalitat del colonialisme belga
El Parlament federal debatrà oferir reparacions a les víctimes congoleses
La comissió especial creada en el Parlament federal de Bèlgica per examinar el seu passat colonial podria trigar a pair les gairebé 700 pàgines de l’informe lliurat aquesta setmana per una desena d’historiadors.
“Tenim una responsabilitat històrica cap a les víctimes dels abusos del colonialisme. La tasca és massa important com per abordar-la amb presses”, ha declarat el seu president, Wouter De Vriendt, davant la publicació d’un document sorgit de l’onada de protestes globals desencadenades per la difusió del vídeo de la mort d’un home negre anomenat George Floyd sota el genoll d’un policia blanc al maig del 2020 a Minneapolis.
La responsabilitat de l’Estat en l’explotació de la República Democràtica del Congo, Ruanda i Burundi, el mite de la missió civilitzadora i la possibilitat d’oferir algun tipus de reparacions, tot es va posar per primera vegada sobre la taula. El rei Felip va demanar disculpes pels abusos comesos al president congolès, Félix Tshisekedi, i el Parlament va crear una comissió d’investigació.
Enfrontats a la monumental i sensible tasca d’examinar el passat, els polítics van recórrer als historiadors i els van encarregar investigar els fets, el seu impacte i les conseqüències actuals. Nou mesos després, la comissió Congo, té la seva resposta, 689 pàgines que retraten la brutalitat d’un sistema d’explotació construït sobre el racisme que va passar factura al país fins i tot després de la colonització.
“La qüestió que es planteja pot formular-se així: existeixen proves històriques d’una explotació sistemàtica, de crims atroços i grans patiments humans causats pel colonialisme belga? La resposta a aquesta pregunta és un categòric sí”, afirma l’informe.
Però “els historiadors no sempre estan en posició de formular respostes clares i indiscutibles a les qüestions que es planteja la societat”, en especial la qüestió del reconeixement (una autora parla de “crim”) i les possibles reparacions. Encara que entre els historiadors existeix consens sobre la major part dels temes abordats en estudi, com destaca el diari De Standaard, són però assumptes que continuen tocant una fibra sensible en la societat belga.
L’informe parla d’“amnèsia col·lectiva” davant les injustícies comeses durant vuitanta anys per l’empresa colonitzadora belga. La propaganda colonial iniciada pel rei Leopold, quan el Congo era la seva empresa particular i continuada després per l’Estat belga, encara pesa sobre la memòria del país.
“La idea que els pitjors excessos de la violència colonial sota el règim de Leopold va ser obra d’individus marginals i aïllats no concorda amb les conclusions actuals de les investigacions, que revelen diferents règims de terror i extorsió violenta combinats amb una impunitat freqüent”, assenyala l’informe.
De vegades la violència afectava la “vida íntima” dels colonitzats, diu de la política de separació de nens mestissos.
Un tòpic encara molt viu a Bèlgica és que la violència sistèmica va acabar el 1908, quan l’Estat belga va agafar les regnes del Congo al rei Leopold. Aquesta falsa idea procediria de la maquinària propagandística oficial, que ha dissimulat “l’opressió, el règim de treballs forçós i altres formes de violència que van continuar caracteritzant al règim colonial”. En les dues èpoques, va constituir “un sistema de govern extractiu i racista”. El Congo, recorden els autors , va ser definit al seu dia com “un escàndol geològic” per la seva riquesa en minerals. Encara que queda per examinar a fons qüestions com el paper de l’església catòlica, l’informe tomba el mite de l’acció civilitzadora blanca al Congo, les aportacions de l’administració colonial al terreny de la salut, l’educació o les infraestructures. Els historiadors defineixen el racisme com la base de l’acció colonitzadora amb efectes socials que arriben fins als nostres dies i recullen les nombroses veus crítiques que al seu dia, no vuitanta anys després, van denunciar les injustícies comeses per la colonització. “Les desigualtats del passat s’han traduït, pels efectes a llarg termini, en una sèrie de desigualtats contemporànies”, assenyala l’informe, en el qual cada expert firma les conclusions lligades a la seva disciplina.
El debat està servit. “El perjudici sofert és impossible de quantificar”, admet Anne Wetsi Mpoma, especialista en història de l’art. “Però això no canvia en res el fet que s’hagi de reparar amb una compensació financera”. c
La violència al Congo, definida al seu dia com “un escàndol geològic”, va sobreviure el rei Leopold