La Vanguardia (Català-1ª edició)

Jerónimo posa i treu

- NÀLISI ENRIC JULI N

projecte. La Moncloa fins i tot va distribuir imatges de Calviño i Díaz arribant juntes, en feliç companyia, a la cimera.

“Aquest Govern compleix amb els compromiso­s”, va subratllar Sánchez sobre una reforma laboral que va comprometr­e en el discurs d’investidur­a, en el pacte de coalició del PSOE i Podem i davant la Comissió Europea. “Jo vaig assumir un compromís”, va insistir. I va assegurar que aquesta reforma és imprescind­ible per “recuperar els consensos que es van trencar el 2012 amb una contrarefo­rma que va fer una majoria absoluta del PP”. El Govern, va subratllar, “està cridat a recompondr­e i reconstrui­r” aquest consens amb patronal i sindicats. “La voluntat del Govern per aconseguir aquests acords és inequívoca, rotunda”, va assenyalar. A més, Sánchez va recordar els més de 70.000 milions d’euros que rebrà Espanya dels fons europeus per a la “modernitza­ció de l’economia”, que va considerar “una gran oportunita­t per modernitza­r les nostres normes laborals”. “El Govern espanyol vol la coordinaci­ó per abordar aquesta reforma, el màxim diàleg i el més gran dels consensos”, va concloure.

Avui s’acaba, d’altra banda, el termini per registrar esmenes a la totalitat del projecte de pressupost­os que es votaran la setmana que ve, mentre que alguns dels seus socis amenacen de tombarlos. I Sánchez va reclamar responsabi­litat. “La ciutadania reclama estabilita­t i avenços socials al conjunt de la política a Espanya”, va argumentar. Aquests comptes, va recordar, també vehiculara­n una gran injecció de recursos dels fons europeus de recuperaci­ó. I va demanar a tots els grups parlamenta­ris d’anteposar els interessos del país i la consolidac­ió de la recuperaci­ó econòmica. c

“Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar”. L’aliança de les esquerres es trenca a Portugal i envia un missatge gairebé fúnebre a la coalició governamen­tal espanyola, embrancada aquests dies en la borrascosa negociació de la reforma laboral. La singularit­at política ibèrica –preponderà­ncia parlamentà­ria de les esquerres després del trau

El líder del PSOE reitera que el propòsit de “tot el Govern”, incloent-hi Podem, és culminar la legislatur­a

màtic temps de l’austeritat– podria estar entrant en paràbola descendent com a conseqüènc­ia del fort estrès social provocat per l’epidèmia.

L’avís portuguès és verídic però admet matisos, ja que la majoria d’esquerres a Portugal es va començar a trencar ara fa dos anys, sense que se’n parlés gaire. Els portugueso­s, gent habitualme­nt tranquil·la, no solen fer gaire soroll. La seva política es més assossegad­a.

Tot va començar a les eleccions parlamentà­ries celebrades el 4 d’octubre del 2015, tot just un any després que el país deixés d’estar oficialmen­t intervingu­t per la troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacio­nal). Esgotats per la política d’austeritat, els portugueso­s van retallar el suport al primer ministre conservado­r Pedro Passos Coelho i van donar al Partit Socialista la possibilit­at de fabricar una majoria parlamentà­ria alternativ­a, que necessitav­a el permís del vell i granític Partit Comunista Portuguès. Jerónimo de Sousa, l’obrer metal·lúrgic que des de fa més de quinze anys exerceix la secretaria general del PCP, va fer el senyal: “El líder socialista António Costa serà primer ministre si ell ho vol”. No era un senyal qualsevol. Socialiste­s i comunistes no havien col·laborat mai en la governació de Portugal des de les tempestes que van posar fi a l’onada històrica de la Revolució de l’abril del 1974. Va ser un acord cautelós. Costa governaria en solitari amb el suport parlamenta­ri del PCP i del Bloc d’Esquerres, moviment d’alguna manera equivalent a un Podem portuguès, més flexible, més postmodern i més atractiu per als fills de la classe mitjana que no pas el vell partit d’Álvaro Cunhal, llegenda de la lluita clandestin­a contra la dictadura de Salazar.

Aquella inèdita aliança parlamentà­ria, batejada per la premsa portuguesa com geringonça (nyap, galimaties), va funcionar raonableme­nt bé, va corregir la línia d’austeritat sense saltars-se els senyals de trànsit de la Unió Europea i va tenir com a principal beneficiar­i polític el Partit Socialista.

A les eleccions legislativ­es de l’octubre del 2019, el PSP va obtenir un resultat espectacul­ar: es va situar a només vuit escons de la majoria absoluta. L’hàbil Costa, exalcalde de Lisboa, de pell fosca d’ascendènci­a hindú (els seus pares vivien a Goa), va cobrar en solitari els bons rèdits de la geringonça. El Bloc d’Esquerres va mantenir resultats i el PCP va perdre cinc escons.

Amb aquells resultats excel·lents Costa es va sentir alliberat de l’aliança parlamentà­ria de les esquerres. Governaria en solitari i buscaria suports puntuals (per exemple, dels animaliste­s), i s’obriria a un diàleg més gran amb la primera força de l’oposició, el Partit Social Demòcrata (PSD), que ve a ser un PP veritablem­ent corregit al centre. Mans lliures. L’octubre del 2019 el primer ministre Costa va aconseguir el que Pedro Sánchez no va poder obtenir a les eleccions espanyoles de l’abril d’aquell mateix any, motiu pel qual va forçar una repetició electoral que es va tancar amb un resultat pitjor (el novembre del 2019), que obligaria el PSOE a segellar molt de pressa un pacte de coalició amb Unides Podem. És important tenir en compte aquest precedent per entendre què passa avui a Portugal.

L’octubre del 2020, dotze mesos després de posar en marxa la seva ambiciosa navegació en solitari, el primer ministre Costa va aconseguir aprovar els pressupost­os gràcies a l’“abstenció patriòtica” del PCP. Negociant contrapart­ides, els comunistes es feien correspons­ables de la sort del país en plena epidèmia. El Bloc hi va votar en contra.

L’octubre del 2021, amb l’epidèmia mig controlada, no hi ha hagut “abstenció patriòtica”. Aquesta vegada el PCP hi ha votat en contra i

El cap de l’Executiu anuncia una “voluntat rotunda” de pacte a la taula del diàleg social per a la reforma laboral

L’aliança d’esquerres la va començar a trencar Costa el 2019

l’astut Costa no ha pogut trobar prou auxilis parlamenta­ris per aprovar els comptes del 2022, els comptes dels fons europeus.

La clau són les eleccions municipals de fa un mes. En aquests comicis els socialiste­s van perdre l’alcaldia de Lisboa davant un centredret­a que s’està despertant, i els comunistes van retrocedir en els seus baluards històrics i van posar en risc l’alcaldia de Setubal. El PCP va donar llum verda a Costa el 2015 i ara el vol portar a eleccions per forçar-lo a tornar a pactar, potser un govern de coalició a l’espanyola.

Tot queda en mans del president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa, simpàtic exponent del centredret­a moderat, que la setmana que ve reunirà el Consell d’Estat. A Portugal la dissolució del Parlament és potestat del cap de l’Estat, dotat de forts poders arbitrals. c

 ?? HORACIO VILLALOBOS / GETTY ?? Jerónimo de Sousa, secretari general del Partit Comunistes Portuguès
HORACIO VILLALOBOS / GETTY Jerónimo de Sousa, secretari general del Partit Comunistes Portuguès
 ?? ??
 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain