La Vanguardia (Català-1ª edició)
JxCat esmena a la totalitat el pressupost i Esquerra esgota el termini
Els postconvergents pressionen els republicans perquè també s’hi oposin
JxCat no ha esperat que avui s’esgotés el termini per presentar l’esmena a la totalitat dels pressupostos generals de l’Estat del 2022 i ahir mateix a la tarda la va registrar. La decisió va arribar després que el Govern espanyol no hagi acceptat cap de les seves condicions per negociarlos, en un moviment que, dins del terreny de joc sobiranista, situa tota la pressió sobre ERC, que sí que s’esperarà fins al darrer moment per decantar-se en un sentit o un altre.
Les condicions plantejades per la formació de Carles Puigdemont, ratificades en una reunió de l’executiva del partit a la qual també va assistir el conseller d’Economia, Jaume Giró, fan referència al manteniment del fons covid, la gestió territorialitzada dels fons europeus, l’establiment de mecanismes per garantir el compliment de les inversions de l’Estat a Catalunya o que la part del pressupost no executada sigui transferida a la
Generalitat, la incorporació del català a la llei de l’audiovisual i el traspàs de Rodalies. En cap d’aquests camps no hi ha hagut cap avenç, i per això “no es donen les condicions per poder negociar i donar suport als comptes”, van anunciar els portaveus al Congrés i el Senat, Miríam Nogueras i Josep Lluís Cleries.
El principal argument de JxCat és que un Govern espanyol que “no compleix els compromisos no és creïble”, va subratllar Nogueras, que tant interès va mostrar a desmarcar-se del Gabinet de Pedro Sánchez com a burxar ERC. En aquest sentit, va instar-lo a presentar la seva pròpia esmena a la totalitat, va censurar que busqui un acord d’última hora sobre la llengua catalana en la llei de l’audiovisual a canvi d’un titular i va insistir en el front comú a Madrid, a la qual cosa el soci no ha donat resposta, segons va explicar, malgrat haver-ho sol·licitat fins a tres vegades els últims dies.
Més enllà de la qüestió estricta dels pressupostos de l’Estat, en què JxCat sap perfectament que els seus vots no són necessaris, el que busca la formació postconvergent és desgastar ERC al tauler sobiranista i poder deixar-la en evidència una vegada més com una força política que claudica –en aquest cas que s’entengui que dona suport als comptes de Pedro Sánchez– a canvi de res. És l’eterna batalla que entaulen els uns i els altres per un mateix espai i en què JxCat considera que té cartes per buscar-li les pessigolles a ERC.
Els republicans, per la seva part, tenen l’esmena a la totalitat ja redactada, però s’estimen més exhaurir el termini, que es complirà avui a les dues del migdia, per registrar-la. Fonts del partit donaven ahir per fet que “molt s’haurien de moure les coses” per renunciar a oposar-se als comptes. Almenys de cara al primer envit, el de la votació del dijous 4 de novembre. Si el Govern central la supera, es posarà en marxa tot el procés de tramitació al Congrés fins a la possible aprovació final.
En tot cas, ERC es treu de sobre tota pressió i no se sent interpel·lada per JxCat, ja que són conscients que són necessaris –a diferència de la resta de forces sobiranistes catalanes– si el PSOE i Unides Podem volen comptar amb nous pressupostos. Esquerra reclama pràcticament el mateix que Junts per no esmenar la totalitat. Hi ha alguna excepció. Per exemple, el traspàs complet de Rodalies no és ara com ara una condició sine quan non, si bé ho seria una vegada s’entrés de ple en la negociació pressupostària.
Al partit d’Oriol Junqueras preocupa especialment que la Moncloa no compleixi amb el que s’ha pactat per als números del 2021. Aquí hi ha la cogestió dels fons europeus o el traspàs de l’ingrés mínim vital. O les inversions, de les quals es calcula que només s’han executat durant el primer semestre un 13% per a Catalunya. Ahir ERC estava pendent d’una reunió amb el PSOE al vespre. No es va fer. Està previst que aquest matí es vegin. En funció dels resultats d’aquesta última trobada, els republicans decidiran.
El que és evident és que la de JxCat no serà l’única esmena a la totalitat que presentaran els independentistes catalans. La CUP ho farà amb un text alternatiu, malgrat que fins ahir havia renunciat a registrar-lo. Els anticapitalistes proposen una llei d’amnistia, un referèndum d’independència i polítiques de repartiment de riquesa. c
Junts demana que es transfereixi el que no s’executi a la Generalitat i ERC està pendent d’una última reunió
La CUP canvia d’opinió i tornarà els comptes amb un text que demana l’amnistia i un referèndum
no respecta la llibertat d’expressió. L’alt tribunal diu que la llei belga no s’ajusta a la Constitució ni al Conveni Europeu de Drets Humans.
Aquesta sentència dificulta l’extradició del cantant, però la decisió final encara està en mans del Tribunal d’Apel·lació de Gant. Després que un tribunal de primera instància belga rebutgés l’entrega del cantant a Espanya –condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces per les lletres de diferents cançons–, el Tribunal d’Apel·lació de Gant va preguntar al TC belga si aquesta norma és compatible amb la llibertat d’expressió i si és vàlida per acceptar o no l’euroordre contra el cantant.
Després d’analitzar la norma, el TC belga va concloure que és
“una pena especialment dura” i “incompatible amb la llibertat d’expressió”. Esmentant la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, el Constitucional belga recorda que, per respectar la llibertat d’expressió, el delicte d’injúries a la corona ha de ser “necessari en una societat democràtica”, és a dir, que ha “de respondre a una necessitat social urgent i que sigui proporcional als objectius perseguits”. La sentència refereix que la llei d’injúries a la corona de Bèlgica “es va adoptar en un context històric diferent de l’actual”. c
La decisió dificulta l’extradició del cantant, que està condemnat a tres anys i mig de presó