Les conjuntures de Portugal

Portugal anirà a eleccions anticipades, probablement a començaments d’any. El Govern encapçalat pel socialista António Costa va perdre dimecres la votació dels pressupostos del 2022 perquè el Bloc d’Esquerra (BE) i el Partit Comunista (PCP), els seus teòrics aliats, hi van votar en contra. S’obre un procés de consultes que acabarà quan el president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa, dissolgui l’Assemblea i es convoquin eleccions. Fins aleshores,

Costa, que ja ha dit que no pensa dimitir, continuarà governant.

Portugal ha viscut un període de notable estabilitat política aquests darrers anys, d’ençà que el 2015 es va formar l’aliança d’esquerres, i, en particular, al llarg de l’etapa de la pandèmia. Un bon exemple en va ser la sintonia entre Govern i oposició quant a la política sanitària, observada amb enveja, per exemple, des d’Espanya, on aquesta política es va utilitzar per erosionar el rival.

Tot i això, sota aquesta aparent placidesa, les relacions entre el Partit Socialista, el BE i el PCP es van anar degradant. N’hi ha prou de recordar que els comptes de l’any en curs es van aprovar l’any passat amb l’abstenció de BE i PCP.

L’horitzó a què ara s’enfronta Portugal no hauria de ser molt diferent del dels darrers anys. Les últimes enquestes donen per fet que en uns nous comicis els socialistes continuarien sent la força més votada. S’estima també que el BE retrocedirà, i que guanyarà suports l’extrema dreta de Chega. Però no sembla gens descartable que els socialistes, una vegada celebrades les anticipades, tornin a rebre l’encàrrec de formar govern.

Tot i això, la situació que va propiciar l’aliança ara trencada, ja fa sis anys, i la present tenen ben poc a veure. Les eleccions del 2015 van arribar només un any després que Portugal deixés enrere la tutela de la UE i recuperés el control de les seves finances, després de ser rescatat i intervingut. Aquella conjuntura va propiciar una inusual aliança progressista i les diferències entre socialistes i les forces situades a la seva esquerra van ser relativitzades. Ara la conjuntura és una altra. Portugal espera rebre 16.600 milions en ajuts extraordinaris comunitaris. I, en aquesta circumstància, el BE i el PCP ja no participen de la contenció en la despesa de Costa, i han elevat les exigències, fet que ha propiciat la ruptura de l’esquerra, la caiguda del projecte de pressupostos i les anticipades.

Es fa difícil vaticinar amb detall la immediata evolució de la situació política portuguesa. Però tot fa pensar que el recent període d’aparent harmonia s’ha acabat. c

L’escenari que va portar el 2015 a la unió d’esquerres és molt diferent de l’actual