Pressupostos i radicalismes

Els pressupostos són el malson de qualsevol govern perquè no admeten trampes ni retòrica. Es dona la paradoxa que un pressupost d’un executiu socialista a Portugal ha provocat una crisi de govern en no rebre el suport de l’esquerra radical. El primer ministre, António Costa, no va cedir a les pressions dels socis minoritaris i pot precipitar eleccions anticipades. A la Gran Bretanya, Boris Johnson ha presentat uns pressupostos que trenquen les tesis conservadores amb una despesa desproporcionada i una forta pujada d’impostos. Diners per a tothom, encara que es dispari el deute fins a límits inassumibles.

A Alemanya el futur govern treballa sobre els pressupostos i Joe Biden té moltes dificultats perquè el Congrés aprovi el seu ambiciós pla d’inversions públiques.

Les picabaralles en la política espanyola es concentren en els pressupostos en què Unides Podem pretén imposar els seus criteris i els partits minoritaris del bloc d’investidura

Sense una dimensió social, el neoliberalisme crea extremismes a dreta i esquerra

(ERC, PNB, Bildu...) exigiran alts peatges per aprovar els comptes públics. A Catalunya, Pere Aragonès ha iniciat les negociacions pressupostàries amb la CUP sense valorar ni tan sols l’oferta que li ha fet Salvador Illa, gairebé de franc.

Els pressupostos porten inevitablement una forta càrrega ideològica. Però han de ser viables i servir al conjunt del país sense oportunismes i baralles internes de curt abast.

Fa un segle lord Keynes va proposar de sortir de la crisi de la postguerra amb salaris alts, plena ocupació i un Estat social de benestar que augmentaria el consum i fomentaria l’expansió. Aquesta visió ha estat combatuda pels neoliberals que han centrat el pensament a reduir els costos del sector públic i de les empreses obtenint beneficis que crearien riquesa per ser repartida per a tothom. Menys govern, millor govern, deien Reagan i Thatcher fa quaranta anys.

Els plantejaments neoliberals han creat molta riquesa, però les desigualtats actuals no són fruit de la superabundància, sinó de la falta de contrapesos per corregir els abusos dels que pensen que els beneficis no han de tenir un vessant social. Sense una dimensió humanista, el neoliberalisme crea radicalismes a dreta i esquerra. Tenint en compte, però, que per poder repartir riquesa, primer és imprescindible crear-ne. c