La Vanguardia (Català-1ª edició)
La música no corre perill davant la intel·ligència artificial
El Sónar AI and Music visibilitza que són les emocions el que preserva la música ‘humana’
La intel∙ligència artificial (IA) hi és, però la música no corre perill. Molt sintetitzada, aquesta podria ser la conclusió que es desprèn del que s’ha dit i escoltat al flamant festival AI and Music, la cita organitzada pel Sónar i que va tenir com a columna vertebral precisament la intel∙ligència artificial.
La medul∙la d’aquesta columna era, és, la pregunta de si la IA pot arribar a substituir l’ésser humà en la seva manera de compondre, sentir i interpretar música. En definitiva, de viure-la. Marco Mezquida va oferir el concert inaugural a tall de conversa entre el seu piano i la intel∙ligència artificial, i ahir, a més de concerts de Holly Herndon, Rob Clouth, AWWZ o Mouse on Mars, el tema es va abordar des de diferents perspectives al CCCB.
“Podem traslladar les emocions a la música creada pel computador?” va ser una de les qüestions, tan antigues com transcendentals, que es van tractar. Un dels experts més importants en
IA, Luc Steels, professor i investigador a l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona, no ho va dubtar: “L’emoció és una part intrínseca de la música, i la màquina sembla que és incapaç de reproduir-la de manera integral”. Una cosa semblant van afirmar artistes com Rob Clouth (“Encara falta molt perquè la IA pugui crear una cosa que estigui a prop del nivell humà”) i Nabihah Iqbal o l’investigador de Google Douglas Eck, que va il∙lustrar el seu escepticisme quan va dir: “El que vull és explicar a una màquina una història, que la interpreti i hi doni forma i, quan jo l’escolti, parlar amb ella dels detalls. Això avui és totalment impossible”.
Qui va posar una de les cireretes més agraïdes va ser Thomas Irvine, musicòleg de l’Alan Turing Institute, que a la seva distesa xerrada titulada El jazz com a màquina social va exemplificar en aquest estil, tan humà i donat a la improvisació, la impossibilitat de ser substituït per IA, i ho va sentenciar amb la màxima: “El jazz és la resistència contra el control”. c