La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’historiador de l’art J.F. Yvars rep un homenatge a la seva trajectòria al Picasso
“La meva màxima és callar i no fer soroll”, va revelar ahir el crític i historiador de l’art José Francisco Yvars, tot i que va optar per deixar-se anar amb la seva erudita i divertida loquacitat a l’homenatge que se li va dedicar ahir al Museu Picasso de Barcelona. Acompanyat pel director del centre, Emmanuel Guigon; Àlex Susanna, director d’art de la Fundació
Vila Casas, i José García Reyes, vicepresident segon del Cercle del Liceu, representants de les tres entitats que organitzaven el reconeixement, Yvars no va decebre, i va parlar de les múltiples facetes en què ha destacat al llarg de la seva dilatada trajectòria, bé com a historiador i crític d’art, matèria sobre la qual escriu per a La Vanguardia, bé com a assagista, gestor cultural, editor o traductor. “Ets com la reencarnació d’un retrat cubista”, va assenyalar Susanna. Yvars li va respondre: “He estat sobretot curiós i inquiet i he treballat amb molta disciplina”. I ho continua fent, segons va explicar, dedicat actualment a escriure sobre Monet i afegint pàgines a un dietari “que espero que sigui pòstum”. S. Colomé
Part de la façana del nou Museu Munch d’Oslo, obra de la firma madrilenya Estudio Herreros, penja de la façana de La Virreina: és l’anunci de l’exposició que es dedica a aquest edifici, i que Juan Herreros comenta aquí.
Munch és, amb Ibsen, el creador noruec de més fama. Això va condicionar l’obra?
Hem construït un museu vertical. És a dir, ens hem arriscat, com Munch es va arriscar en els seus temps.
Ha sorprès que un espanyol firmi el museu d’aquest mite nacional noruec al seu país?
Hi ha una manera de fer arquitectura internacional que consisteix a provar d’entendre el context on operes i que la teva obra hi sintonitzi. El més rellevant no és ser oriünd del país, sinó tenir sensibilitat per integrar-hi la teva obra.
Els ha condicionat la ubicació de l’obra al litoral?
Era notòria la seva posició prominent i visible des del fiord. Per això vam dissenyar una silueta que s’identifiqués clarament en el perfil de la ciutat i que servís d’eix de rotació del nou barri de Bjørvika.
En què es distingeix el Munch de la resta dels museus?
Té un parell de gestos renovadors. Tots els seus usos quotidians –auditori, biblioteca, centre educatiu...– són al vestíbul. S’anteposen a la tradicional funció històrica que sustenten les col∙leccions. Això és innovador: es dona el mateix valor al ciutadà d’Oslo que al viatger esporàdic. També és innovador perquè utilitzem l’edifici per visualitzar i entendre la aquest gest, en general ia l’obra d’Oslo en particular?
Vol expressar que la verticalitat té un límit, que cal rematar. I pretén animar l’edifici, que s’inclina sobre ciutat, en un acte una mica reverencial.
La seva carrera recent, amb el seu soci Jens Richter, ha tingut volada internacional, a Oslo, a Bogotà, a Panamà... Què ha après treballant a l’estranger?
Que cal anar als llocs no a ex
Edifici a Noruega “El que és rellevant no és ser oriünd del país, sinó ser sensible per integrar-hi l’obra”
portar el que fas al teu país, sinó a produir una imatge en què les persones locals es puguin reconèixer, sense anul∙lar la teva naturalesa.
On treballen ara?
A Mèxic, a Madrid, a Bilbao... I estem negociant la transformació d’un altre museu a Washington. Fem la meitat de la feina a fora d’Espanya. c