La Vanguardia (Català-1ª edició)
El ‘Rashomon’ de Ridley Scott
El úl/imo duelo
Direcció: XiYle\ Scott
In/èrpre/s: Matt Tamon, WYam Tri|er, JoYie Comer, yen W}}lec[ Producció: kzW ~Gran yretan\a, 2021. W|entures HH
A Ridley Scott hi dorm plàcidament un Cecil B. DeMille que periòdicament es desperta: 1492: La conquista del paraíso, Gladiator, El regne del cel o Exodus: Dioses y reyes ( no Els duelistes, el seu primer llargmetratge, més proper a Kubrick que a De Mille, ni tampoc Legend i Robin Hood, que circulaven per altres vies). El último duelo és el nou despertar del rei de reis dels fastos històrics i el cartró pedra en la filmografia de Scott. L’autoria del film, més que en el director d’Alien, recau fonamentalment en la tasca dels tres guionistes: els també protagonistes Matt Damon i Ben Affleck, que ja van signar junts el guió d’El indomable Will Hunting, pel qual van guanyar l’Oscar, i Nicole Holofcener.
Tots tres bussegen en les pàgines de la història i recalen en un episodi de la França del segle XIV el tema del qual, centrat en una violació, els deu haver semblat oportú, extrapolable als temps del #MeToo. No només això: en un atac de vel∙leïtat intel∙lectual, els artífexs del guió han decidit sotmetre la història al cèlebre cànon narratiu emprat per Kurosawa a Rashomon: explicar els fets des de tres punts de vista diferents, corresponents als de cada protagonista implicat.
Aquesta estratègia fa d’El último duelo una pel∙lícula reiterativa innecessàriament, ja que cap dels tres enfocaments ajuda a resoldre la incògnita, de la qual ofereixen més pistes els gestos, les mirades i l’actitud ambigua de la víctima, una esplèndida Jodie Come.
Si no hagués caigut en la redundància, la pel∙lícula, que se’n va a les dues hores i mitja, en podria haver durat una menys i ser més fluida i digestiva. En qualsevol cas, l’acabat és bell i tan solvent i professional com qualsevol pel∙lícula del veterà Scott: escenes de batalla i duel final fibrosos i de voluntat realista, un disseny de producció d’envergadura (un París digital preciós) i molta atmosfera als interiors de castells i palaus. c