Entrenadors amb la confiança esgotada

Feia 34 anys que el Barça no renovava la banqueta tan aviat

Una cosa és no arribar als torrons i una altra no pelar ni una castanya. En la història del Barcelona, des que va començar el Campionat de Lliga el 1929, són sis amb Koeman els entrenadors que van fer les maletes sense superar els deu partits de Lliga, en el primer terç de la temporada. Una destitució tan primerenca com la del neerlandès no es veia al Barça des de fa 34 anys, quan Josep Lluís Núñez va posar punt final a l’etapa de Terry Venables a la banqueta del Camp Nou, el setembre del 1988.

Dels cinc precedents gairebé pot apartar-se el primer, un relleu sense ruptura perquè l’exjugador Romà Forns va continuar a l’equip tècnic com a suport del nouvingut, l’anglès James Bellamy.

En canvi, el 1964 el president Enric Llaudet només va mantenir el també exfutbolista César fins a l’octubre, amb cinc jornades de Lliga, abans de donar pas a Vicenç Sasot. El 1969 va ser Narcís de Carreras qui va anunciar el relleu de Salvador Artigas, igualment a l’octubre i després de cinc jornades disputades. El seu relleu va ser primer Josep Seguer i després l’anglès Vic Buckingham.

Les dues següents renovacions de banqueta abans de superar els deu partits de Lliga van anar a càrrec de Núñez. El 1980 per destituir, igualment a l’octubre, Laszy Kubala (i donar entrada a Helenio Herrera) i el 1988 la ja citada de Venables, a qui va reemplaçar Luis Aragonés.

Obviant sempre el cas del 1929, en tres dels quatre casos citats, tots menys Kubala, l’entrenador destituït no era en el primer any de banqueta, ja havia acumulat anteriors decepcions, com és el cas actual de Koeman, i l’amenaça d’una destitució pesava sobre el seu cap des del primer dia.

En aquests quatre precedents, malgrat fer-se el canvi amb gairebé tota la temporada al davant, el resultat final no va ser especialment positiu.

El 1964 el Barça va acabar la Lliga en la sisena posició i sense guanyar cap títol. El 1969 va acabar quart i també es va quedar en blanc. El 1980 va tancar la Lliga a la cinquena plaça, però almenys Herrera va aconseguir un títol, la Copa conquerida contra l’Sporting de Gijón (3-1 al Vicente Calderón).

Finalment, el 1988 altre cop el Barça va finalitzar sisè de la Lliga i va tornar a conquerir la Copa, contra la Reial Societat (1-0 al Bernabeu amb gol d’Alexanko). El problema és que avui dia acabar cinquè o sisè seria una catàstrofe, i guanyar la Copa, un consol ínfim.