La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tothom pot ser milionari Les travesses van néixer fa 75 anys per centralitzar un sistema d’apostes ja existent
Pels volts de la dècada dels cinquanta el futbol espanyol va establir una sèrie de normes i estructures que van significar la seva plena consolidació com a espectacle de masses. Es van aprovar els dorsals a les samarretes i la substitució del porter en cas de lesió, van sorgir el marcador simultani, el calendari Dinámico, el Carrusel deportivo i fins i tot, el 1954, el primer assaig de retransmissió televisada. Però el gran impuls popular va arribar gràcies a les travesses.
Les apostes es van aprovar la temporada 1946-1947. Així doncs, fa
75 anys. Un decret llei va crear el Patronato de Apuestas Mutuas Deportivas Benéficas per centralitzar una activitat que ja es feia amb èxit notable a Bilbao i Barcelona. A la premsa de l’època es va explicar que com que no hi havia cap activitat semblant “en altres capitals” era “un perjudici per a tothom”.
En un primer moment es tractava d’encertar el resultat dels llavors set partits de Primera. Amb un complex sistema de punts (30 per resultat exacte, 20 per encertar només la diferència de gols...) i un 45% de la recaptació per a premis (avui és un 55%), la travessa va néixer el diumenge 22 de setembre del 1946 i va repartir els primers premis: 9.603 pessetes (57 €) per a cadascun dels dos guanyadors màxims.
El gran enlairament va arribar la temporada 1948-1949, quan es van ampliar els partits de cada butlleta fins a 14 i es va instaurar el conegut sistema de les claus: l’1-X-2. En aquella època es divulgava amb tot detall la identitat dels guanyadors, sense el més mínim respecte a la privacitat. Així, el 1949 va causar impressió el ple a la travessa d’Amparo Domínguez Rodríguez, presentada com “una serventa de Malagón que no sap llegir ni escriure ni ha vist un partit en sa vida”. Així es va saber que treballava “a la granja avícola de José Luis Hernández” i que cada dia anava a “lliurar els ous a la fruiteria del senyor Merino”, que va ser qui li va emplenar el bitllet guanyador. Es tractava de demostrar que qualsevol es podia enriquir fàcilment. El 1952 es va lliurar el primer premi d’un milió de pessetes i el “Faci’s milionari” amb les tra
Afortunat. Manuel Pastor, de Castellserà, es va emportar 4,8 milions de pessetes el 1963 vesses es va convertir en una obsessió. El 1968 es va fer famós un llaurador de Valbuena de Duero (Valladolid), Gabino Moral Sanz, ja que es va emportar 30 milions de pessetes amb l’ajuda d’un gobelet i uns daus. Pura sort. Cada nou milionari tenia una història, i en alguns casos sorprenent. Així, el març del 1956 es va divulgar el cas d’un nen d’11 anys “que estudia batxillerat i és fill d’un taxista de Barcelona” que va vorejar el milió: 899.000 pessetes. Després s’ha sabut que el seu pare va invertir els diners en el negoci dels aparcaments, “a construir un garatge a prop de la Sagrada Família”. El nen es deia Salvador Alemany i és l’actual president de Saba Infraestructuras.
També s’han conegut casos de futbolistes afortunats, algun amb suspicàcia inclosa. Entre el 1965 i el 1970 es va consolidar a Primera el Pontevedra, que va fer del seu camp d’El Pasarón un feu inexpugnable. L’alineació del conjunt gallec era de les que s’anunciaven d’una tirada, començant per la defensa: Cobo, Irulegui, Batalla, Cholo... Llavors cada jornada es tancava amb un partit televisat, i en la setena de la 1968-1969 va correspondre a un Saragossa-Pontevedra. Abans de començar, el defensa central dels gallecs, l’ampostí Manuel Batalla Jordà, va explicar amb naturalitat que duia 13 encerts i que el seu ple depenia d’aquell partit: havia d’acabar en empat. El Pontevedra es va plantar amb un 0-2 al minut 82 i llavors es va produir el miracle: dos gols seguits dels locals que van certificar la X anhelada i per a Batalla, que ja tenia 33 anys i s’acostava a la retirada, un pessic de gairebé dos milions de pessetes (la fitxa anual mitjana d’un jugador del Barça no arribava al milió). La travessa, ara amb un partit més, el ple al 15, continua funcionant, i el seu rècord absolut són els 9 milions d’euros que es va emportar una penya d’apostadors de Reus el 2005.
Al principi es tractava d’encertar els resultats exactes, després l’1-X-2 en va disparar l’èxit