L’electricitat dispara la inflació al 5,5%, el màxim en gairebé 30 anys

L’alça de preus ja impacta en l’activitat empresarial i les llars

cament de les restriccions i efectes de base com la baixada de l’IVA a Alemanya fa un any. “Esperem que la influència dels tres factors es moderarà l’any que ve”, va afegir.

Com constaten tots els organismes internacionals, el creixement s’està veient seriosament afectat. I això és el que preocupa més el BCE, que tornarà a actualitzar les seves previsions macroeconòmiques en la reunió del proper 16 de desembre, però que ara té clar que la seva potent acció d’impuls a l’economia continua sent imprescindible.

Al mercat, com es pot comprovar per l’alça en els rendiments dels bons sobirans i corporatius des de fa unes quantes setmanes, es dona per fet que el BCE es veurà obligat a apujar els tipus d’interès molt abans

La presidenta del BCE es desmarca de les pujades de tipus en altres països perquè no són economies iguals

Lagarde confia que els preus tornin a moderar-se el 2022 quan desapareguin les tensions actuals

del que s’ha anunciat. Tot i això, del discurs de Lagarde es desprèn que una decisió en aquest sentit pot ser encara molt llunyana. Emprant l’ambigüitat pròpia dels bons banquers centrals, Lagarde es va limitar a dir ahir això: “No em correspon a mi dir si els mercats estan avançant-se a si mateixos en apostar per pujades a finals de l’any vinent, però la nostra anàlisi suggereix que les condicions no es compliran durant algun temps”. Fins ara, el discurs sempre ha estat que els tipus es mantindrien on són per molt de temps després de deixar de comprar bons i sempre que les expectatives d’inflació s’avinguessin amb el mandat del BCE. No serà aviat. c

El gran risc és que l’increment de costos contagiï tot el cistell de productes

La pujada dels preus no frena a Espanya. La inflació, mesurada en l’IPC, es va situar a l’octubre en el 5,5%, el seu màxim des del 1992, segons va revelar ahir l’Institut Nacional d’Estadística (INE) en la dada avançada per al mes. Ja són vuit vegades seguides que la xifra creix o es manté, amb una marcada tendència a l’alça des de febrer i un repunt d’1,5 punts sobre el 4% de setembre.

“En aquest comportament destaquen les pujades dels preus de l’electricitat i, en menor mesura, els carburants i lubricants per a vehicles personals i el gas, enfront dels descensos registrats l’octubre del 2020”, va explicar l’INE. El salt comparat amb el mes anterior és notable: l’augment és del 2% entre setembre i octubre, xifra que no es veia des del 1986.

De cara als propers mesos fins i tot podria pujar més, ja que en ser una referència interanual el novembre o el desembre del 2021 es compararan amb el mateix mes de l’any anterior, quan la taxa de creixement de l’IPC era negativa (-0,8% i -0,5% respectivament), apunta Javier Ferri, professor d’Economia de la Universitat de València i investigador a Fedea.

Un cop més la gran culpable és l’electricitat, que bat rècords al mercat majorista des de l’estiu que s’acaben traslladant a les factures d’empreses i llars. Les mesures impulsades des de l’Executiu, com la rebaixa d’impostos o la retallada dels beneficis de les elèctriques, no han contrarestat l’impacte.

El gran risc és que l’increment de costos contagiï tot el cistell de productes: la inflació subjacent, que no té en compte la variació d’energia ni els aliments frescos, puja a l’1,4%. Amb la llum al marge, “la pujada de l’IPC subjacent

FONT: ens explica un trasllat dels costos (de les empreses) als preus al consum”, exposa María Jesús Fernández, economista de Funcas, que veu possibles increments en aliments elaborats i béns industrials, més enllà de serveis que recuperen preus precovid, com el turisme. I és que l’alça de costos que pateixen les empreses, sobretot en energia però també per unes matèries primeres més cares, provoca pujades de preus al client final. Les empreses “pateixen un encariment per la tempesta perfecta de costos, amb augments en energia, matèries agrícoles i industrials, en el transport, la mà d’obra amb sous més baixos...”, aclareix Fernández.

Els cops de la inflació poden afegir incertesa a la sortida de la crisi. “Pot afectar la competitivitat. Als països menys dependents de la importació d’energia els importa menys, però Espanya és molt dependent”, diu Ferri. El Banc d’Espanya ja va advertir aquesta setmana que rebaixarà previsions de creixement per un impacte inflacionista que, si bé es considera transitori, té efectes que ja s’estan notant en l’economia. “Si a la primavera no es redueixen les taxes a nivells moderats hi ha un risc important per a la recuperació”, creu Fernández.

Enmig de la negociació per la reforma laboral, la UGT va utilitzar la dada per reclamar “derogar, com més aviat millor” la reforma i demanar una millora en els sous, davant un IPC que “fa que per a moltes famílies sigui un autèntic repte arribar a fi de mes”. c

21.000 20.000 19.000 18.000 17.000 16.000

FONT:

L’estiu li ha anat bé a l’ocupació. Les dades conegudes ahir aporten dues bones notícies i la constatació d’una debilitat. El més positiu és que se superen els 20 milions de persones ocupades, cosa que no passava des del quart trimestre del 2008, i que l’atur baixa en 127.000 persones els últims tres mesos. El menys bo és que augmenta la taxa de temporalitat fins a situar-se en el 26%, un mal endèmic de l’economia espanyola que continua molt present.

En tot cas, si l’inici de l’any va ser dur en termes d’ocupació per l’impacte que va suposar una nova onada de la pandèmia, i el segon trimestre va aportar bones dades, el tercer segueix el camí positiu. El nombre d’ocupats augmenta en 359.300 persones en aquest tercer trimestre, la qual cosa suposa un increment de l’1,83% respecte a l’anterior, i encara més significatiu, se situen en un total de 20.031.000 les persones ocupades.

Cal remuntar-se a un llunyà 2008 per trobar una xifra superior d’ocupació. Després d’aquell moment va venir la crisi financera, es va caure en picat, es va tocar fons i no es va remuntar fins a finals del 2019, quan hi havia en aquell moment 19.967.000 ocupats. Poc després, va arribar la pandèmia, per bé que la caiguda en l’ocupació va ser molt menor que el que es temia per les mesures de suport i els ERTO.

“Ens confirma que l’economia espanyola recuperarà el nivell d’ocupació efectiu amb una rapidesa sense precedents”, va dir Gonzalo García Andrés, secretari d’Estat d’Economia, en comentar aquestes dades. Va destacar també com és la segona creació d’ocupació més gran en un segon trimestre, només superada per la de l’any passat, la de la gran obertura després del confinament, quan va augmentar en 570.000 persones.

Són molts els indicadors en verd, com l’augment de l’ocupació i de la població activa, i alhora la reducció de l’atur i del nombre de llars amb tots els membres a l’atur.

Tot entrant en els detalls, comença a apuntar algun matís a l’optimisme, com l’increment de