Entre Escil∙la i Caribdis

Ahir el BCE va mostrar clarament la indefinició que acompanya els incerts temps en què estem immersos. D’una banda, una recuperació més lenta de l’esperat, que fa desitjable continuar amb l’actual política de tipus d’interès nuls i compra massiva de deute, una política que també es basa en els problemes que podria generar el seu sobtat canvi d’orientació en els preus dels actius (financers o immobiliaris); de l’altra, la necessitat de recuperar marge de maniobra, reduint el voluminós actiu (que ha passat del 22% del PIB de l’àrea de l’euro el 2014, al 39% el 2019 i al 61% el juny del 2021) i, en l’àmbit dels tipus d’interès, situar-se en una posició que li permetés atacar la inflació, si aquesta s’enquistés.

És en aquesta disjuntiva en què cal ubicar les decisions preses ahir pel consell de govern del BCE, rellevants tant pel que modifiquen com pel que mantenen. Pel que fa a aquestes segones, els tipus d’interès oficials continuen en els valors previs (en el 0% o negatius per als dipòsits de la banca al BCE); tampoc no s’ha modificat l’anomenada forward guidance, és a dir, la indicació que el preu del diner no es mourà, almenys, fins que la inflació se situï en el 2% per un període clar; també es manté el crèdit a tres anys a la banca (TLTRO i LTRO), així com la reinversió dels imports de deute amortitzats en adquisicions de nous títols. Tot continua igual? No exactament. Malgrat tanta continuïtat, el BCE ha mogut la primera peça d’una gradual retirada, i ha anunciat que les compres d’actius vinculades al Pandemic Programme es moderaran i que l’import ja acordat per a elles (1,85 bilions d’euros fins al març del 2022) podria no gastar-se en la seva totalitat.

Certament no es tracta d’una modificació substancial. Però és el primer canvi; una novetat que feia temps no vèiem i que apunta a la creixent preocupació sobre la inflació i els negatius efectes de la seva política sobre els preus de deute, borsa i actius immobiliaris. Malgrat això, i mostrant obertament com de fluida que és la situació, el BCE afirma que, si calgués, aquestes adquisicions, el crèdit o els actuals tipus d’interès podrien estendre’s per tot el temps que fes falta.

No és que el BCE estigui navegant entre aquells dos monstres, Escil∙la i Caribdis, que delimitaven l’estret de Medina i que va afrontar Hèrcules. Però des de fa temps està pilotant la nau de les nostres economies per aigües creixentment turbulentes, per bé que la calma avui, i malgrat la inflació del 5,5% d’octubre, suggereixi el contrari. Abans del que es pugui pensar haurà de prendre decisions més severes. I aquestes no agradaran els que s’han habituat a un finançament il∙limitat, i a preus insòlitament baixos. Per exemple, aquí. c

El Banc Central Europeu ha mogut la primera peça d’una gradual retirada