La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Un poema rutilant no compensa una vida desgraciada”
dar. Havia de ser així. La seva felicitat consistia a llegir.
Li dedica el seu llibre, també: Víctor García Domínguez, mestre.
Home faustià, em va instruir en el maleïtisme.
I què en va aprendre?
Que un poema rutilant no compensa una vida desgraciada.
Una reflexió molt assenyada.
De nena jo li deia a la meva àvia, molt creient: “Per què aquest cadàver penjat?”.
Com?
El crucifix: el cos ensagnat de Jesús mort, penjat a la paret.
El martiri atreu.
No a mi. No celebro martiris.
Celebra el 12 d’octubre?
No, ni el 16 de setembre.
Què se celebra aquest dia?
La independència de Mèxic.
Les celebracions uneixen.
Ho entenc. Acontenten molts. Però solen instrumentalitzar-se. Jo descrec.
Ho entenc. Fa això el seu president?
López Obrador critica la conquesta espanyola per revestir-se d’indigenisme, per atreure vots. Però permet el tren maia.
Tren maia?
Un projecte ferroviari i immobiliari per a turistes que es carregarà la selva maia.
Li presento a sa majestat Felip VI, rei d’Espanya: què li diu?
Quina música t’agrada? Quines pel∙lícules veus? T’has enamorat moltes vegades?
No hauria el Rei de demanar disculpes?
Li diria: “Els teus avantpassats van canviar el curs de la història, com ho veus tu?”.
Què sap vostè dels seus avantpassats?
Soc mestissa. Tinc avantpassats indis i espanyols: jo no seria aquí sense cada un d’ells, amb el bo i el dolent, gràcies!
Coneix vostè les seves biografies?
Un va fer la revolució i va defensar els indis huichols, assassinats per miners, i es va internar al desert sagrat. Jo vaig al desert, i em connecto amb ell.
El desert sagrat?
Vaig sovint al desert, tan callat. Ningú no hi va, m’agrada! Tots els deserts es defensen, són el mateix desert. Allà oblides totes les baralles, el jo es dissol i ets desert.
I què li ha ensenyat el desert?
Aprofita la teva vida per aprendre a morir sense terror.
Tornem a la mort, doncs.
És que ens convé. La mort és noble.
Algun dia no pensa en la mort?
És la meva companya de tots els dies. Vaig veure morir la meva àvia, jo he vist la llum que un cos desprèn quan mor.
Tinc 28 anys. Soc d’Oaxaca (Mèxic). Soc una persona que escriu. Estat civil? Tots. Fills? Tinc quatre gossos pelats. Política? Estic de part de les dissidències contra tot l’establert. Creences? No m’aferro a cap creença. Adoro el terror japonès. He vist la llum que es desprèn d’un mort