Un pas enrere

Chico Marx preguntava a Sopa de ganso: “A qui creuràs, a mi o als teus propis ulls”. En política hi ha gent que, per increïble que sembli, està disposada a tenir més fe en el que li digui el líder que en el que percep directament. JxCat semblava fa uns dies que jugaria amb habilitat les seves cartes al Congrés per donar suport als pressupostos, però al final ha decidit presentar una esmena a la totalitat. Segurament és una manera de distanciar-se d’ERC (i del PDECat), però també resulta una manera de situar-se en la irrellevància. O en la irresponsabilitat, no queda clar. El moment és prou delicat per no desestabilitzar la majoria de govern a Espanya i aconseguir a canvi un tracte rellevant per a Catalunya.

Però el líder Carles Puigdemont té uns altres plans, encara que no

JxCat no donarà suport als pressupostos del Govern central malgrat que va pensar de fer-ho

se sap quins. En un cap de setmana tan rellevant per a la política espanyola (i catalana) els seus afins s’entretenen amb el Consell de la República, un artefacte que elegirà els seus 121 membres. Hi poden votar els 90.000 membres actius de l’ens, que com a condició han pagat deu euros, com una subscripció a Netflix però sense oferir sèries a canvi. Serà com un Parlament paral·lel per promoure la secessió des de Waterloo, la qual cosa no fa cap favor a les institucions catalanes. Com a Matrix, tot és possible... menys la realitat.

Curiosament, el Consell de la República no està avalat per les principals entitats independentistes. Sí que en formen part alguns dirigents destacats de JxCat, com Laura Borràs. Però no s’entén que la presidenta del Parlament estigui també en aquest parlament zombi, per més que estigui “fora de les urpes d’Espanya”.

Escrivia Joan Esculies des d’aquestes mateixes pàgines que els postconvergents temen que el pragmatisme els faci passar per febles. Però la veritat és que les seves posicions dures no els estan fent guanyar vots en les eleccions. L’expatriació de Puigdemont és una qüestió que no facilita que la seva formació torni a la centralitat, però JxCat tampoc no trobarà un millor moment per buscar sortides al seu propi laberint. c