Cau el consum i es creix menys

Decepció en l’evolució del creixement de l’economia espanyola en el tercer trimestre. Ha estat intens. El producte interior brut (PIB) ha augmentat un 2% respecte a l’anterior trimestre, fet que suposa doblar el ritme d’increment intertrimestral anterior, que va ser de l’1,1%. Però ha estat menor de l’esperat i insuficient per assolir un creixement del 6,5% a finals d’any, tal com havia previst el Govern espanyol, segons van coincidir a opinar ahir la majoria d’analistes i institucions. Això tindrà repercussions en el compliment dels pressupostos de l’Estat d’aquest any i obligarà a revisar les previsions establertes en els del 2022, per als quals el Govern central ja té la llum verda a l’haver aconseguit ahir el suport d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i del Partit Nacionalista Basc (PNB).

Què ha passat perquè l’economia hagi crescut menys del que s’esperava? L’històric increment de l’ocupació registrat durant l’estiu i l’alt índex que havia assolit la confiança empresarial feien preveure una millor dada d’augment del PIB. El cert és que així s’ha reflectit en el bon comportament de la inversió empresarial, que ha estat el motor del creixement en el tercer trimestre juntament amb l’exportació. Però, en canvi, el que havia de ser el motor econòmic per excel·lència, el consum, ha perdut potència.

El gran augment de la inflació, que s’ha situat en el 5,5% en taxa anual, fonamentalment per culpa de l’encariment de l’electricitat i dels carburants (gasolina i gasoil), ha suposat una important pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans, ha frenat la despesa de les famílies i ha incrementat la propensió a l’estalvi com a precaució. La conseqüència ha estat que el consum de les cases, en concret, ha caigut dràsticament un 0,5% quan el trimestre anterior havia crescut un 4,7%. S’hauria de produir un autèntic miracle de Nadal i disparar-se el consum en aquest quart trimestre perquè es poguessin complir les previsions del Govern espanyol de créixer un 6,5% aquest any. Però ningú no confia que això pugui succeir, ja que l’electricitat i els carburants seguiran pels núvols, la inflació disparada i els colls d’ampolla en els subministraments, que provoquen pertorbacions a les cadenes de producció, i al comerç, continuaran probablement fins a mitjans de l’any entrant. Així les coses, els pronòstics de creixement econòmic se situen entre el 5% i el 5,5%, per bé que el Banc d’Espanya estima que podria ser menys. Encara que rebaixades, aquestes serien també taxes de creixement importants, que podrien accelerar-se el 2022 a mesura que s’anessin equilibrant els preus i els problemes de subministrament.

Tots els països de la zona euro pateixen problemes similars, però es dona la circumstància que Espanya creix per sota de la mitjana europea, que ha tingut un augment del PIB del 2,2% en el tercer trimestre, dues dècimes més. El mateix va passar en els dos trimestres anteriors. En principi, Espanya hauria de ser un dels països europeus amb més rebot alcista del PIB perquè va ser un dels més afectats per la recessió. Però no és així. Probablement la causa estigui en dos fets: en la taxa d’inflació més gran, un 5,5% l’octubre davant el 4,1% de mitjana en la zona euro i, sobretot, perquè el principal sector econòmic, que és el turisme, encara està lluny d’haver-se recuperat. Això no succeirà probablement fins a l’any vinent.

La majoria dels països de la zona euro, després del creixement que han tingut en el tercer trimestre, són molt a prop d’aconseguir els nivells de PIB previs a la pandèmia. No és així en el cas d’Espanya, que no aconseguirà aquest objectiu probablement fins al 2023, una vegada que el turisme s’hagi consolidat plenament. c

La pujada de la llum i de la inflació debiliten el principal motor econòmic