La Vanguardia (Català-1ª edició)
13, Rue dels Mangakes
Als anys cinquanta i seixanta a Tòquio per alguna raó un bon nombre de mangakes (dibuixants de manga) es van concentrar com a llogaters del mateix bloc d’apartaments al barri perifèric de Toshima durant un període de deu anys. Parlem de Tokiwa-so, “els apartaments del manga”. Malgrat que alguns dels llogaters van ser noms llegendaris que van revolucionar el gènere, vivien en pisos de set metres quadrats amb bany i cuina compartida.
Ahir els assistents al Manga Barcelona van poder entrar al lloc.
L’edifici va ser enderrocat (segurament, amb tota la raó) el 1982, però, com que s’havia convertit en un lloc mític, l’any passat va ser reconstruït en un parc públic, tal com era, a només uns 300 metres de la ubicació original. En una connexió en directe pilotada per Marc Bernabé, els responsables del lloc van fer un recorregut per l’espai per al públic barceloní.
“Tot va començar amb Osamu Tezuka” –el creador d’Astro Boy i moltes altres sèries–, van explicar el cicerone i el responsable d’aquest nou museu del manga–. “Va acabar sent un imant per a tots els altres”. El segon a arribar, poc després, va ser Hiroo Terada (Sportsman Kintaro), i més tard, el duo Fujiko Fujio (els creadors de Doraemon), Shôtarô Ishinomori, Fujio Akatsuka, Shin'ichi Suzuki, Naoya Moriyasu, Tokuo Yokota i, l’única noia, Hideko Mizuno.
“Es deixaven diners els uns als altres, es feien bromes, s’avisaven quan venien els editors a recollir els originals per si convenia fugir”. Com que tots vivien al segon pis, per detectar les visites inoportunes s’ajudaven de l’enorme xerric que feien les escales quan es trepitjaven, un so desagradable que, com el públic va poder comprovar, ha estat reproduït avui amb les tècniques més modernes.
“Tot està igual: deu habitacions (cinc a cada banda), fins i tot els tatamis cremats pel sol on dormien”. Va ser una impactant veure que s’ha recreat fins i tot amb efectes especials la brutícia dels espais compartits (en concret, la dels urinaris i la de la latrina de fossa on aquests genis del manga s’ajupien), així com el desordre que regnava a la cuina, amb bols de ramen a mig menjar, roba interior estesa i un sistema precari de bombones de butà. “Alguns es banyaven a la pica –ens van il·lustrar–, ja que per falta de diners o de temps no els convenia utilitzar les dutxes públiques del barri”. També hi ha vasos “amb el còctel alcohòlic que consumien, una barreja de shochu (més barat que la cervesa) amb soda”.
Les autoritats pretenen que les visites al museu contribueixin a insuflar vida i moviment al passatge comercial de la zona i s’acabin ocupant els locals que ara estan buits. c
Es va connectar en directe amb el mític bloc d’apartaments Tokiwa-so