Ningú no és perfecte

Nelson Mandela va dedicar la seva vida a combatre el racisme, però hi ha una dada sepultada a la pàgina 292 de la seva autobiografia que ofereix l’oportunitat d’acusar-lo, sí, a ell, de racista. No contra els blancs. Contra els negres. El desembre del 1961 va pujar a un avió a Ghana i quan va veure que el pilot era negre es va espantar. “Vaig haver de controlar el pànic que vaig sentir –confessa Mandela–. Com era possible que un home negre pilotés un avió?”.

Ofereixo aquesta joia a aquells fanàtics que es dediquen a l’estudi forense de les grans figures del passat a fi de trobar motius per arruïnar-los la reputació. O, com diu el lèxic revisionista, per cancel·lar-los. Hi ha un argument en defensa de Mandela. Com els altres supòsits racistes o colonialistes el record dels quals la policia moral pretén erradicar de la història, va pertànyer a una altra època amb altres sensibilitats. Ell mateix reconeix al llibre que la seva reacció davant el pilot negre va demostrar que havia sucumbit “al condicionament mental de l’apartheid”. Però els matisos no compten per a la policia moral. Vas pecar una vegada i no hi ha perdó possible.

Bé, Mandela potser se salva. Haver fet el que va fer li dona cert marge. Però imaginin que es descobrís que un contemporani seu blanc com el president John F. Kennedy hagués reaccionat de la mateixa manera al veure un negre al comandament d’un avió. L’endemà canviarien el nom de l’aeroport de Nova York. No descartem que un dia passi. Ningú no és perfecte, a diferència del que alguns pensen, i potser s’identifica una altra relliscada en la vida de Kennedy, per exemple després d’excavar en les minúcies dels seus famosos excessos sexuals, per condemnar-lo a la foguera.

En una cosa per l’estil estan avui amb Thomas Jefferson, el principal autor de la Declaració d’Independència dels Estats Units. Les autoritats de la ciutat de Nova York han decidit aquesta setmana treure una estàtua de Jefferson de l’edifici de l’alcaldia. La raó? Que Jefferson va ser, segons expliquen els seus detractors, l’encarnació “del més vergonyós de la nostra història”, “pedòfil i amo d’esclaus”. Una mica de raó sí que tenen. Jefferson va tenir 600 esclaus i esclaves, amb una de les quals va tenir sis fills, el primer quan la mare era menor d’edat.

D’altra banda, va ser president dels Estats Units dues vegades, va ser un gran defensor de la llibertat religiosa (particularment per als jueus, cosa que no estava gaire de moda en aquell temps) i va ser un erudit: arquitecte, matemàtic, filòsof i horticultor. És extraordinari com pot arribar a ser d’activa una persona quan no hi ha telèfons mòbils a la vista.

Jefferson representa el pitjor del seu país però també el millor, igual que la mateixa Declaració d’Independència, un dels documents més nobles i alhora més hipòcrites que s’han compost. “Sostenim com a evidents aquestes veritats”, diu, “que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que entre aquests hi ha la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat”. Bé, tret de la petita omissió dels esclaus.

Jefferson va ser un gran home, però la qüestió és si els seus defectes, per més típics de la seva època que fossin, li resten tot mèrit i, en aquest cas, si la sentència de l’alcaldia de Nova York s’hauria de replicar a tot el país. Si la resposta és que sí, un embolic. Hi ha 29 ciutats i 3.241 carrers que porten el seu nom als Estats Units. El monument a Jefferson és un lloc de visita obligada a Washington, ciutat anomenada per un altre dels pares fundadors dels Estats Units. Un altre embolic, perquè

George Washington també tenia esclaus. Llavors què? A més d’esborrar totes les seves estàtues dels espais públics i canviar els noms de 5.052 carrers, caldria canviar el nom de la capital també?

La llista de possibles candidats a la cancel∙lació és interminable. Winston Churchill i Charles Darwin han estat en el punt de mira dels justiciers fa temps. Shakespeare trontolla. Al Globe Theatre de Londres, on es van estrenar obres com Hamlet i Romeu i Julieta al segle XVI, hi ha un pla en marxa per descolonitzar els seus textos. Això vol dir, entre altres coses, treure paraules que associen la bellesa amb la blancor de la pell. Recentment s’han sumat a la llista Beethoven i Wagner, les obres dels quals estan a punt de ser eliminades dels currículums de diverses acadèmies de música, per exemple la del Royal Holloway a Londres.

Un professor de música del Holloway va renunciar el mes passat en protesta. Paul Harper-Scott va lamentar “la noció francament demencial” del fet que negar als estudiants l’accés, per exemple, a la Novena simfonia de Beethoven “d’alguna manera milloraria les condicions materials de vida de gent econòmicament, socialment, sexualment, religiosament o racialment discriminada”.

El profe l’encerta. Si aniquilar qualsevol tret de músics, escriptors, científics o líders polítics del passat amb unes idees o accions que ofenen la sensibilitat moderna fos només l’expressió més pública de mesures concretes per combatre la discriminació, llavors aquesta destructivitat podria tenir un valor debatible. Si el gest d’amagar o fer miques l’estàtua de Jefferson no s’acompanya de polítiques que millorin l’escanyolida condició de vida de la gent pobra de Nova York seria tan legítim acusar d’hipòcrites els benpensants de l’alcaldia com a ThomasJefferson. D’hipòcrites i també de ganduls i de cínics, ja que el postureig ofereix als polítics la ruta més fàcil a la reelecció. Populisme de manual. S’apel∙la als cors, a ressentiments i a sensacions d’injustícia, i s’evita la feina dura que es requereix per omplir estómacs.

Ho entén bé una paisana de Mandela, una jove activista d’una ciutat a prop d’on l’antic líder del Congrés Nacional Africà (CNA) va néixer. He llegit un article aquesta setmana en què aquesta noia va comentar el canvi de nom fa tres anys de la ciutat de Grahamstown, que commemorava un coronel anglès del segle XIX, pel de Makhanda, un històric guerrer africà. “Els líders locals del CNA són uns corruptes ineptes que viuen bé mentre la gent cada dia passa més gana –va dir la jove–. Quin valor ha tingut canviar el nom d’on vivim? Zero”. c

A Nova York han decidit treure una estàtua de Jefferson per “pedòfil i amo d’esclaus”

La llista de possibles candidats a la cancel·lació és interminable: Churchill, Darwin, Shakespeare...

ORIOL MALET