La Vanguardia (Català-1ª edició)
El primer home de Plensa
Presenta a Nova York nou obres de pandèmia, entre les quals una escultura masculina rara
Encara hi ha gent que escriu cartes d’amor, d’amistat o d’agraïment, encara que sigui per correu electrònic.
Jaume Plensa forma part d’aquest col∙lectiu, tot i que expressa aquests sentiments amb les seves escultures, veritables epístoles manuscrites a cop de maça i cisell en alabastre, marbre, acer inoxidable o bronze.
Com ara Lamín, nom de persona i títol d’una de les seves obres, tota una innovació en la seva llarga carrera. “És la primera peça que faig dedicada a un home”, diu a la galeria Lelong, al barri de Chelsea, a Manhattan, on divendres va inaugurar l’exposició Nest (niu), nou creacions fruit de l’engarjolament pandèmic.
La mostra (fins al 21 de desembre) arriba en el seu moment americà, després de les instal∙lacions de Water’s Soul ( l’ànima de l’aigua), a un atracador de Nova Jersey, la seva composició de més alçada (22 metres), i Utopia, col∙locada en un edifici de Grand Rapids (Michigan).
“Sempre he fet dones perquè crec que la memòria és femenina i el futur també, però aquest cas em tenia fascinat”. El de Lamín –és d’una bellesa masculina extraordinària– no és un dels seus caps gegantins. Més aviat és un jardí molt gran. “Som amics”, revela Plensa, poc avesat a parlar de les seves inspiracions.
Va néixer a Ghana, viu a Girona. “L’admiro. Va fer el viatge d’un continent a un altre per buscar una vida millor, es va integrar, ha creat una família”, afegeix.
Sota el concepte de niu –el vas formant al teu voltant amb perfil comprimit, esculpides amb la falsa idea de volum. “De cara sembla que les figures estiguin completes, però al desplaçar-te veus que no”, assenyala. I és cert.
A més a més de Lara, ubicada prop de Lamín, en una sala trobem sola Maria ‘Whispering’ (murmuri) de 2,50 metres, de Saragossa i “amb una aura brutal”, confessa.
"Segueixo la tradició que utilitzaven els romans per fer les columnes dels temples, que estan dividits en blocs i al mig hi ha una fulla de parra de plom, que absorbeix qualsevol irregularitat i fa de cua”, explica. Maria té unes línies negres, el plom al marbre.
Queda un detall. Es diu Hortense in Slumberland, a la terra del son. És una altra noia, de bronze i ulls tancats, senyal d’identitat de l’autor.
En part significa un retorn al niu, al naixement. És un cap que es diria “de format butxaca” si es compara amb la resta, com feia als orígens. Té una altra originalitat. Hortenc reposa sobre dues mans.
Són les mans de Jaume Plensa, les que cisellen les seves cartes. c
Jaume Plensa presenta tres escultures innovadores que surten de les pedres