La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aràbia contra el Líban
Les monarquies del Golf amenacen amb la ruptura per la influència de Hizbul·lah
“No els podem lliurar el cap de Hizbul∙lah en una safata de plata”, va exclamar ahir el ministre d’Exteriors del Líban, Abdal∙lah bu Habib. “Estan posant condicions impossibles”, va sentenciar, amb referència a l’Aràbia Saudita i les altres tres monarquies de la península entossudides a fer caure el nou Govern a Beirut.
La política de màxima pressió ja s’ha concretat en l’expulsió dels ambaixadors del Líban a l’Aràbia Saudita, Unió dels Emirats Àrabs, Kuwait i Bahrain, després de donar-los un termini de quaranta-vuit hores que va expirar diumenge. En paral∙lel, han retirat els seus respectius ambaixadors a Beirut.
Els Emirats i Bahrain han anat més lluny, instant els seus ciutadans a abandonar el Líban “immediatament”, mentre Riad contribueix a l’estrangulació prohibint la importació de productes libanesos.
L’ofuscació amb l’ascendent de la força xiïta no és nova. Ja va estar al darrere del rocambolesc segrest palatí a Riad del primer ministre libanès, Saad Hariri, el 2017.
Ja llavors, s’observava amb estupefacció el progrés dels peons de l’Iran. De l’Iraq al Líban, passant per Síria, en detriment de forces afins a l’Aràbia Saudita. En els dos últims casos, amb la milícia de Hizbul∙lah jugant un paper estel∙lar.
Però, últimament, la tempesta del desert ve del Iemen. L’ofensiva huthi –oficialment, Ansaral∙lah– contra Marib s’ha accelerat des de finals de setembre. I des de mitjans de la setmana passada, la capital del gas i del petroli iemenita –i abans d’això, del regne de Saba– es troba gairebé envoltada.
L’Aràbia Saudita, l’importador d’armes més gran del món gràcies al príncep Muhammad bin Salman, no pot amb ells.
Així mateix, el canvi de bàndol de diverses tribus sunnites podria accelerar la caiguda del que és, a més, l’únic feu prosaudita al nord del país i inclinar definitivament la balança de la funesta guerra iniciada per Bin Salman, quan era tot just ministre de Defensa.
L’Aràbia Saudita i l’Iran han restablert el contacte, a Bagdad. Però Teheran –més interessada en la reobertura d’ambaixades– arronsa les espatlles quan des de Riad se li demana que pari els peus a Ansaral∙lah. Hizbul∙lah, diuen els iranians, té més pes al Iemen que ells.
Encara que el tema de fons sigui la influència de Hizbul∙lah a Síria, el Iemen, Palestina o, per descomptat, el Líban, Riad ha justificat la seva bateria de mesures contra el Líban en les declaracions antibèl∙liques d’un ministre libanès –el presentador George Kordahi– setmanes abans de ser nomenat, encara que difoses vuit setmanes més tard pel canal qatarià Al-Jazira.
El mateix Qatar s’ha afegit a la condemna saudita de les seves paraules, però no ha adoptat represàlies, com tampoc no ho ha fet Oman. Doha, animada pel protagonisme aconseguit en la transició afganesa, podria aspirar també a un paper mediador al Líban.
No en va, les pressions de la majoria de membres el Consell de Cooperació del Golf contra Beirut recorden al bloqueig contra Qatar promogut pels mateixos actors i aixecat fa uns mesos.
Si llavors la bèstia negra de les monarquies àrabs era la confraria dels Germans Musulmans, vector de les primaveres àrabs, ara ho és Hamàs.
En una altra contradicció, els saudites es recolzen a Marib en Al-Islah, una milícia islamista que té les seves arrels en els Germans Musulmans.
Mentrestant, la greu crisi econòmica i financera al Líban acaba d’emportar-se la seva principal capçalera en anglès, Daily Star, sostinguda pels Hariri, la multimilionària saga política sunnita, antigament favorita de Riad.
De fet, l’ambaixador saudita, just abans d’abandonar Beirut, va ungir l’ultra maronita Samir Geagea, de Forces Libaneses, com a veritable oposició a Hizbul∙lah. Com es va veure el mes passat, també armada, encara que entre les dues forces hi hagi un abisme pel que fa a efectius, arsenal i experiència.
L’any que ve hi hauria d’haver eleccions. Però la majoria de libanesos han renunciat a desxifrar la nova lògica saudita, més enllà del final dels xecs en blanc. El missatge, es temen, és que, a diferència del que succeïa amb els seus pares, el Líban els és igual i el donen per perdut. Que això no és una estratègia, sinó un càstig.
França i els Estats Units, en canvi, sumen esforços per apuntalar el primer ministre Najib Mikatim, tement que un buit de poder seria encara pitjor.
Mentrestant, a Sanà, la capital del Iemen sota control huthi, el carrer Riad porta ara el nom de George Kordahi. c
La fúria saudita es deu als avenços huthis de la setmana passada a Marib, el seu feu petrolier al Iemen
El ministre d’Afers Exteriors libanès denuncia “les condicions impossibles” de Riad