En mans de Rússia i la Xina

L’absència de la Xina i Rússia a les cimeres de Roma i Glasgow ha rebaixat les expectatives per assolir acords de llarga durada en l’equilibri econòmic global, en el canvi climàtic i en la distribució de l’energia a preus assequibles.

Vladímir Putin té la clau de la calefacció de mig Europa i Xi Jinping domina els capitals que controlen infraestructures econòmiques clau a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i el Sud-est Asiàtic. La penetració econòmica xinesa a Europa és considerable, així com la dependència del nostre teixit industrial, condicionat per les peces que ens en vam anar a fabricar a la Xina, el Vietnam, Bangla Desh o Taiwan perquè era més barat i permetia prescindir massivament de treballadors locals.

Va ser un mal negoci i un error estratègic el fet de deslocalitzar la producció europea i nord-americana cap a zones amb sous irrisoris. Depenem d’una mà d’obra tan barata que ha acabat resultant ser molt cara i que condiciona la nostra economia.

La dependència de Rússia és més senzilla però molt imprescindible. El gas que escalfa els habitatges centreeuropeus procedeix principalment de Rússia, i Putin pot cometre tots els abusos que li convingui per mantenirse en el poder sense por d’una reacció hostil europea. El 2014 es va empassar d’una urpada Crimea, i Ucraïna es va quedar sense una península pròpia que li obria àmpliament les aigües del mar Negre. Unes quantes sancions econòmiques occidentals i res més. Rússia s’ha quedat Crimea per sempre més.

Mentrestant, Putin s’immisceix en les eleccions dels EUA, en el Brexit, en el litigi de Catalunya amb Espanya i en qualsevol operació que pugui afeblir la força de la Unió Europea. El líder de l’oposició, Aleksei Navalni, és a la presó i amb problemes seriosos de salut amb acusacions, que el Kremlin nega, que van ser agents russos els que li van provocar la malaltia. Els russos són experts en enverinaments.

Els advocats i simpatitzants de Navalni es juguen la pell dins de Rússia i recorren les capitals occidentals defensant la democràcia i les causes dels perseguits per ordre del Kremlin.

Es dona la paradoxa que el Partit Comunista, titllat d’estalinista per Putin, està a l’oposició i és el que defensa els drets humans i el final de la tortura a les presons russes. Els joves comunistes no enyoren l’estalinisme, però s’acullen al partit per combatre un règim corrupte en mans ara dels que un dia van formar part de les oligarquies soviètiques.

La Xina i Rússia se senten incòmodes amb els sistemes occidentals que van combatre ideològicament i políticament durant bona part del segle passat. Europa ha sobreviscut i ha guanyat. Però és urgent que reaccioni davant aquesta doble dependència de l’est. Fa falta una política energètica pròpia. No podem dependre ni d’Algèria ni de Rússia. I també un sistema defensiu més sòlid i segur.

Cal revisar les certeses amb què es va prescindir de l’energia nuclear sense tenir alternatives a l’abast. França acaba d’aprovar la creació de deu centrals nuclears modernes que li asseguren el consum energètic durant diverses generacions. I per exportar a Espanya, on hem acordat que les centrals nuclears que queden s’han de desmantellar.

L’ideal són les energies renovables i sostenibles, netes i suficients, accessibles des d’ara mateix. Això no podrà ser així immediatament i, mentrestant, cal ser més realistes i menys ideològics en qüestions que afecten el benestar general de la població i que ens posen en mans de sistemes tan autoritaris i dominants com la Xina i Rússia. c

Cal revisar la política sobre l’energia nuclear si volem evitar una dependència sense fi