La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un nou cas de conflicte d’interessos complica la vida al Govern Johnson
El premier va intentar modificar el reglament per salvar un diputat euroescèptic
Sovint l’esquerra, quan descobreix que els seus li estan posant les banyes, s’absté decebuda en les eleccions, mentre que la dreta torna a votar-los posant-se el dit al nas. Però una cosa és tenir una sospita raonable que la teva parella t’està enganyant i una altra de molt diferent trobar-la in fraganti al llit amb el teu millor amic o pitjor enemic. Que és el que els ha passat ara als conservadors britànics.
Els tories havien passat per alt, més o menys, els nomenaments de fidels seguidors i contribuents a la Cambra dels Lords per part de Boris Johnson, la concessió de contractes de la pandèmia a donants del partit sense necessitat de concurs (inclosos 45.000 milions d’euros per a un programa de rastreig que no ha servit per a res i 180 milions per a mascaretes que no complien els requisits sanitaris mínims), la connivència amb constructors...
El mateix primer ministre ha rebut tres reprimendes –per no haver declarat els beneficis d’un llibre, per unes vacances al Carib i pels interessos en una propietat–, amb una altra més en cartera pel finançament de les reformes de Downing Street. Però fins ara se n’havia sortit, protegit per una capa de tefló, com si la gent acceptés que és el seu caràcter i aquestes coses formen part del paquet que va comprar.
Una majoria de vuitanta escons fa que un se senti invencible, però a Johnson se li n’ha anat la mà intentant canviar manu militari el decàleg de conducta dels membres de la Cambra dels Comuns per salvar el diputat ultraconservador i euroescèptic Owen Paterson, que estava a punt de ser suspès trenta dies per cobrar 120.000 euros anuals d’empreses per a les quals feia lobby.
Per salvar el soldat Paterson (exministre d’Irlanda i de Medi Ambient), a Johnson no se li va acudir cap altra cosa que invocar la disciplina de partit i obligar els parlamentaris conservadors a votar una reforma exprés de les normes de conducta. Però no va tenir en compte que un centenar de tories es rebel∙larien, que els votants de dretes s’exclamarien, i que per implementar els canvis necessitava un consens amb l’oposició (el Labour, l’SNP escocès i els liberals van dir que ni parlar).
El pla es va enfonsar com un edifici dinamitat, i en ple fragor de la batalla política Owen Paterson va renunciar al seu escó per North Shropshire, on gaudia d’una aclaparadora majoria, i va anunciar que abandonava la política. Amb tota seguretat, podria haver trampejat la crisi, complert discretament el mes de suspensió i promès que no tornaria a fer lobby per empreses a canvi de diners, però ha preferit anarse’n amb un cop de porta.
La història del diputat no deixa de ser tràgica, perquè l’any passat es va suïcidar la dona amb qui des de feia quatre dècades que estava casat i era la mare dels seus tres fills, un fet de què Paterson n’ha culpat les tensions provocades per la investigació parlamentària interna de què és objecte des del 2019. Un dels brexiteers originals, va presidir l’informe sobre la matança del diumenge sagnant de Derry en què l’exèrcit britànic va matar 26 civils catòlics no armats que participaven en una manifestació pels drets civils, es va oposar sempre a la prohibició de la caça de la guineu i al matrimoni gai. Ha dit que l’escalfament de l’atmosfera té elements positius, com el trasllat més al nord d’alguns cultius, i que “menys gent
L’exministre Owen Paterson percebia uns 120.000 euros anuals per fer lobby en nom d’empreses
passa fred a l’hivern”. La subtilesa no ha estat mai, ni de bon tros, la seva millor qualitat.
Encara que les acusacions de corrupció rellisquin en general a Johnson i els conservadors britànics, és perillós que el càntir vagi tantes vegades a la font, i alguna vegada es pugui trencar. Al primer ministre, que es guia en gairebé tot per l’opinió dels votants, el va espantar la reacció de l’electorat i les pintades aparegudes a les façanes d’algunes seus del partit denunciant el nyap, o comentaris per part de l’oposició que estava “dirigint les seves tropes pels femers pudents de la política del Regne Unit”.
“El comportament del Govern és un moment molt seriós i molt nociu per als estàndards de la vida pública britànica”, ha dit Jonathan Evans, el president de la comissió independent que supervisa la conducta dels diputats.
Aquesta vegada el premier Johnson no ha encertat. Els votants conservadors no són particularment puritans, i no insisteixen que la dona del Cèsar no només sigui pura sinó que també ho sembli. Però tampoc no volen trobar-la al llit fent carantoines a Brutus... c