La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ortega consolida el seu autoritarisme en uns comicis amb opositors presos
El líder de Nicaragua s’assegura demà el cinquè mandat sense l’aval internacional
Farsa, fake, il∙legítimes, sense credibilitat. Les eleccions presidencials de demà a Nicaragua estan rebent qualsevol qualificatiu tret del de transparents o netes. Amb la repressió accelerada dels últims anys, l’empresonament de candidats opositors i sense observadors internacionals imparcials, el president sandinista, Daniel Ortega, s’assegura la continuïtat en el poder, on està instal∙lat des del 2007.
L’apel∙latiu de comicis fake el va llançar aquesta setmana l’alt representant per a la Política Exterior de la UE, Josep Borrell, que ahir va acabar una gira per Llatinoamèrica que no va incloure Nicaragua. Tampoc no hi haurà observadors comunitaris en els comicis d’aquest diumenge. “No podem esperar que aquest procés doni un resultat legítim que puguem considerar, sinó al contrari”, va assegurar Borrell dimarts a Lima. “No enviarem cap missió d’observació electoral perquè el senyor Ortega ja es va encarregar d’empresonar tots els opositors polítics que es presentaven a les eleccions”, va afegir. Tampoc no hi haurà observadors de l’OEA ni del Centre Carter.
Set són els opositors que pretenien presentar-se als comicis i que van ser detinguts en els últims mesos sota diferents acusacions. La majoria estan empresonats en cel∙les comunes i alguns en arrest domiciliari, com Cristiana Chamorro, filla de l’expresidenta Violeta Chamorro (1990-1997), que estava millor posicionada en les enquestes per desallotjar a Ortega si l’oposició hagués aconseguit postular-se unida i si els comicis haguessin estat nets. Acusada de blanqueig de diners, Chamorro també és un emblema de la persecució als mitjans de comunicació, ja que forma part de la família propietària de La Premsa, el principal diari del país, assetjat amb escorcolls i denúncies del Govern, igual com desenes de periodistes, molts dels quals s’han hagut d’exiliar.
Aquests set candidats frustrats formen part d’un grup de 39 opositors detinguts, on a més de polítics hi ha líders empresarials, camperols o estudiantils. En total, es calcula que a les presons hi ha un centenar i mig d’opositors, molts d’ells arrestats després de les protestes del 2018. La Comissió Interamericana de Drets Humans ha exigit retieradamente el seu alliberament.
L’aixecament popular de fa tres anys –que va néixer com a protesta contra una reforma de la Seguretat Social– es va convertir en el desafiament més gran al Govern sandinista. La repressió per les forces de seguretat i grups parapolicials sandinistes va causar almenys 328 morts i centenars de ferits i detinguts.
També va provocar més de 100.000 exiliats –en un país de 6,6 milions d’habitants–, molts a països fronterers, com Costa Rica. Hi ha exiliats il∙lustres, com els escriptors Sergio Ramírez o Gioconda Belli, intel∙lectuals exsandinistes que estan advertits de la seva detenció si tornen a Nicaragua. Ramírez, a més, va ser vicepresident d’Ortega durant el seu primer mandat en solitari (19851990). Després de la revolució sandinista, també va formar part de la Junta de Govern de Reconstrucció Nacional (1979-1985) de caràcter multipartidista, i on, a més d’Ortega i Ramírez, figurava, entre d’altres, Violeta Chamorro. La persecució de Ramírez és conseqüència de la seva última novel∙la, Tongolele no sabia bailar, una denúncia de la dura repressió del 2018.
Després d’aquelles protestes i una onada de manifestacions opositores unitàries, Ortega va escenificar un diàleg nacional, abans de trepitjar l’accelerador de l’autoritarisme, disposat a cargolar-se al poder. Fins aleshores, Ortega i la seva esposa, la vicepresidenta Rosario Murillo, havien aconseguit controlar totes les institucions de l’Estat, començant pel poder judicial, que legitimava les seves decisions, com la possibilitat de reelecció eterna del president.
Un procés similar al seguit per Veneçuela des de l’inici del chavisme fins que les protestes opositores van desbocar el règim. Com llavors a Veneçuela, ara l’oposició més rellevant de Nicaragua ha decidit boicotejar els comicis no presentant-se, encara que moltes de les fórmules electorals han estat il∙legalitzades. Els cinc candidats presidencials que competeixen contra Ortega són acusats de col∙laboracionisme per legitimar les qüestionades eleccions amb la seva presència.
Però el resultat de demà, que no és cap misteri, importa poc. El que importa és saber quina deriva prendrà el cinquè govern d’Ortega, després d’uns comicis no reconeguts per la comunitat internacional. “La llibertat per la qual tants nicaragüencs van lluitar per tant de temps s’està escorrent cap a una nova era fosca”, va dir al setembre el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken. Tant els EUA com la UE ja preparen noves sancions contra Ortega i el règim sandinista. c
La UE i els EUA ja preparen sancions contra el règim, després de les eleccions sense observadors