La Vanguardia (Català-1ª edició)
Peons en els escacs de la diplomàcia
Fa sis anys Richard Ratcliffe, un comptable benestant, portava una vida perfectament normal al barri londinenc d’Hampstead. Arribava de l’oficina cap a dos quarts de sis de la tarda, feia un petó a la seva dona, comentava com havia estat el seu dia, jugava una estona amb la seva filla de dos anys, li llegia un conte, la posava a dormir, sopaven, veien una estona la televisió... Avui troba a faltar aquella rutina tan poc emocionant.
Avui Richard Ratcliffe fa per segona vegada vaga de fam (va començar diumenge passat) en una tenda de campanya instal∙lada davant de l’edifici del Foreign Office a Whitehall, a la cantonada de Downing Street, perquè la seva dona fa un quinquenni que està empresonada a l’Iran, acusada d’espionatge i de conspirar per a la caiguda del règim de Teheran, com en un argument de pel∙lícula d’acció o de sèrie de televisió (a Oficina d’infiltrats, la jove sismòloga Marina Loiseau, àlies Phénomène, és introduïda a l’Iran per la intel∙ligència francesa per recollir informació sobre el seu programa nuclear).
Phénomène juga amb foc, en un parell d’ocasions està a punt de ser descoberta i capturada pels aiatol∙làs, però sempre és extreta a temps pels seus caps de la DGSE (Direction générale de la sécurité extérieure). La vida, però, no és una pel∙lícula, i Nazanin ZaghariRatcliffe –que, a través del seu marit, manté la seva absoluta innocència– no ha tingut tanta sort.
Tornava a Londres amb la Gabriela després d’un viatge perquè conegués els avis quan va ser detinguda a l’aeroport de Teheran per la Guàrdia Revolucionària. Després de complir la condemna original de cinc anys de presó (primer en aïllament total, amb els ulls embenats, sotmesa a brutals interrogatoris i tortura psicològica), fa poc ha rebut una segona sentència d’un altre any de privació de llibertat i de prohibició de sortir del país “per propaganda contra el règim”, que està complint a casa dels pares amb un cèrcol electrònic al turmell, i l’amenaça de tornar a la presó.
Richard Ratcliffe acusa el Govern de Boris Johnson de no fer tot el que podria per obtenir la posada en llibertat de la seva dona. Es declara convençut que és una peça en els escacs diplomàtics, i els aiatol∙làs la tenen com a ostatge perquè Londres pagui els 500 milions d’euros que diuen que els deu per una compra de tancs als anys setanta, i per obtenir un acord més favorable en les negociacions en curs sobre el programa nuclear. La versió de la Guàrdia Revolucionària (que no ha fet pública cap prova de les seves acusacions) és que la feina de Nazanin per a les oenagés Thomson Reuters i BBC Media Action era simplement cobertura per a la seva tasca d’espionatge. Johnson va complicar encara més el seu cas, quan era ministre d’Exteriors, quan va declarar que “ensinistrava periodistes”, afirmació de què més endavant es va desdir.
Richard va conèixer la seva futura dona el novembre del 2007 a través d’un amic. Va arribar tard a la seva primera cita, a la cafeteria del National Theatre i el primer que va fer Nazanin va ser donar-li un cop de puny afectuós al braç, cosa que va interpretar com un bon senyal. Es van casar dos anys després, però el Ministeri de l’Interior va negar els visats als pares de la núvia (potser temia que fossin espies), així que un temps després van repetir la cerimònia a Teheran, amb una gran festa a l’estil iranià. Van tenir la Gabriela i buscaven un segon fill quan les seves vides van canviar bruscament i de manera inimaginable, gairebé kafkiana.
Ratcliffe estava a punt de deixar l’oficina per anar a recollir la dona i la filla a Heathrow quan va rebre una trucada del seu cunyat dient que no havien embarcat per un problema amb el passaport, però que no es preocupés. No ho va fer, almenys no gaire, fins a descobrir que la Gabriela havia estat lliurada als seus avis i Nazanin enviada a una presó a mil quilòmetres de distància, acusada d’espionatge. El Govern britànic li va demanar discreció sobre el tema, perquè la publicitat seria contraproduent, una petició que també li van fer els sogres, per por de represàlies. Hi va accedir a contracor, cosa de la qual es penedeix: “Li vaig fallar a la meva dona, no la vaig protegir, hauria d’haver acudit als mitjans molt abans, i potser les coses haurien estat d’una altra manera”.
Fa dos anys la Gabriela va tornar a Londres per anar a l’escola, i té un calendari en què va marcant els dies que falten per veure la seva mare. Totes les nits pregunta quan tornarà la mama. De moment és una cosa que ningú no li pot respondre en un joc cruel d’amor, política i fam. c
Acusa el Govern britànic d’“actuar com una asseguradora” en comptes de negociar amb Teheran RICHARD RATCLIFFE El comptable londinenc fa vaga de fam per demanar la llibertat de la seva dona, detinguda a l’Iran i acusada d’espionatge
c1
Després d’uns anys difícils, la Generalitat i el Govern central van tancar ahir un important acord polític que consolida els Mossos d’Esquadra com el garant de la seguretat pública a Catalunya.
c2
El Ministeri de l’Interior autoritza l’increment de la plantilla de la policia autonòmica un 20% que en xifres suposa afegir 3.739 efectius nous.
c3
Els Mossos podran fer vigilàncies transfrontereres i accedir a totes les bases de dades policials.
c4
La policia de Catalunya serà present en tots els plans de seguretat que dissenyi l’Estat.