La Vanguardia (Català-1ª edició)
La pinça independentista
El conflicte entre ERC i Junts és perpetu i va i ve a l’AVE Barcelona-Madrid. Al Parlament i el Congrés es retreuen pactes i estratègies mentre els socialistes amortitzen les conseqüències del desgast independentista
La convivència entre ERC i Junts aquesta legislatura va arrencar amb promeses de “lleialtat institucional, respecte mutu i coordinació necessària”. Encara que l’aliança es degués a una evidència electoral: el resultat de les urnes –recull l’acord entre cònjuges– “ens obliga a buscar la manera d’acomodar les dues estratègies per aconseguir la independència i treballar plegats refent complicitats i lleialtats”. Els sis mesos de la coalició són a tocar i les declaracions d’intencions es dilueixen així que els consellers surten del Palau de la Generalitat.
Al Consell Executiu es treballa amb més comoditat que en la legislatura anterior amb Quim Torra, però ERC i Junts escalfen a la banda permanentment per a la batalla del dia. Hi ha factors recurrents: la primacia de les estratègies partidistes i la incompatibilitat de lideratges. Amb menys volum però amb un to igual de greu, la interlocució entre Jordi Sànchez i Pere Aragonès és la justa en el marc dels comitès de coordinació des de la crisi per la composició de la taula de diàleg. Aquell dia es van trencar confiances i es van assentar nous greuges. Si el secretari general de Junts va imposar el seu estil, amb decisions centralitzades i informació restringida durant la negociació del pacte de govern, l’ordre dels factors no altera el resultat en la relació amb els republicans.
Així doncs, el conflicte és perpetu i va i ve a l’AVE Barcelona-Madrid-Barcelona en funció de la taula de diàleg, els pressupostos de l’Estat, la llei de l’audiovisual o el dèficit fiscal, que ara esprem Junts mentre ERC pacta amb el PSOE. Al Parlament, els socis miren cap al Congrés, i al Congrés, Gabriel Rufián i Míriam Nogueras converteixen el seu pas per la tribuna i els aplaudiments des dels escons en armes llancívoles. Els socialistes observen des de la barrera les conseqüències del desgast i s’hi ofereixen. “Hi ha alternativa”, és el frontispici de la seu del PSC. Però encara no...
L’aprovació dels pressupostos a Catalunya és la prova de foc per a Aragonès sobre la qual surfeja Junts. Jaume Giró pilota la negociació amb l’abstenció de la CUP com a objectiu, i a Junts es defensa oficialment el “pressupost del 52%”. Però davant el resistencialisme anticapitalista, s’assenyala el president. “El pacte amb la CUP és seu, que posi fil a l’agulla per pujar-los al carro”. Després arriba el “qui pacta pressupostos amb els socialistes és ERC”. Un altre viatge BarcelonaMadrid...
Amb la CUP encastellada, Aragonès tanca la porta al PSC i als comuns: per ERC és massa aviat per capgirar les aliances actuals, i ni tan sols un avançament electoral –no podria ser fins al febrer– garantiria un escenari alternatiu. La màxima és que hi haurà pressupostos al gener “tant sí o com no”. La incertesa sobre el com concedeix més centralitat a l’oferta de Salvador Illa de negociar.
L’exministre es posa a disposició per frenar l’independentisme “radical”, com fa el PSOE en altres autonomies per aïllar Vox, i lamenta el rebuig –“destemprat” i “a la defensiva”, sostenen al PSC– del president. No cal voluntat d’interferir-hi: l’aliança independentista grinyola tota sola.
ERC desacredita el Consell per la República de Carles Puigdemont, i Puigdemont, la taula de diàleg que impulsa ERC: “Té biaix partidista, no és transversal i no representa el conjunt de l’independentisme majoritari al Parlament”. ¿Puigdemont definia la taula de diàleg o ERC el Consell per la República? El missatge de l’expresident evidencia el guerracivilisme a les files dels dos partits i l’irreconciliabilitat de les estratègies.
Aquesta disrupció converteix el PSC en comodí de Junts i ERC per despatxar disputes al Parlament en defensa dels seus relats. Els diputats socialistes sumen amb els republicans per la taula de diàleg, amb Junts per l’aeroport o els Jocs Olímpics, i amb tots dos per rebaixar la tensió amb els Mossos o convertir la comissió d’investigació de les residències en grup d’experts. Illa amortitza a Catalunya els pactes PSOE-ERC al Congrés més bé que els republicans, obsessionats a justificarse per no perdre el pols en l’eix identitari davant Junts.
És la pinça invisible del socialisme... o la pinça a què se sotmet l’independentisme amb l’atac simultani pels flancs de les seves pròpies files.