La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Parlament celebra els 50 anys de l’Assemblea de Catalunya
Borràs enalteix la “memòria de la resistència cívica antifranquista”
“Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”. Cinquanta anys després, el lema de l’Assemblea de Catalunya va tornar a ressonar ahir al Parlament, la institució que representa la recuperació de la democràcia i l’autogovern, dos dels objectius pels quals es va crear aquesta plataforma unitària que va liderar la lluita antifranquista en la dècada dels setanta, durant els primers compassos de la titubejant transició.
Integrada per partits, sindicats i associacions de caràcter molt divers –estudiantils, veïnals, eclesials...– que es movien en la clandestinitat, l’Assemblea de Catalunya va néixer el 7 de novembre del 1971 i va aconseguir unir les reivindicacions democràtiques i catalanistes des d’una transversalitat que, mig segle després, i després d’haver aconseguit les fites immediates amb la Constitució del 1978 i l’Estatut d’Autonomia del 1979, sembla gairebé impossible a la fragmentada Catalunya actual.
Davant el quadre d’Antoni Tàpies 7 de novembre, que homenatja aquell esperit fundacional, ahir la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va recordar les tres-centes persones que es van reunir aquell dia a l’església de Sant Agustí de Barcelona i que van establir les bases d’un moviment ciutadà sense el qual la mateixa institució que avui presideix “no hauria pogut tornar a funcionar amb normalitat”.
Borràs va enaltir en el seu discurs “la memòria de la resistència cívica de Catalunya contra la dictadura franquista” com a manera de “valorar i eixamplar” les “llibertats democràtiques i nacionals”.
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i altres membres fundadors de l’Assemblea van reivindicar el caràcter unitari que la va impulsar i la “vigència” d’algunes de les seves demandes. I si el seu principal valor va ser el “consens”, va defensar el Síndic, també ara caldria “saber que hi ha matèries que no poden pertànyer a cap partit polític” i que “haurien de ser una proclama constant”.
Però a l’acte, que va tenir una nombrosa representació parlamentària, no hi va haver unanimitat, i tres formacions –Ciutadans, PP i Vox, amb 20 dels 135 escons de la Cambra– no van ser presents a la rotonda de la planta noble del Parlament, prova que aquella “experiència d’unitat i de participació ciutadana” que es commemorava i que, en paraules de Borràs, va contribuir a construir “un projecte polític compartit i dur-lo a la pràctica”, ha patit l’aspre desgast de la fricció identitària. Potser per això la presidenta va acabar la intervenció amb una cita de Joan Fuster: “O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble”. c
El Síndic de Greuges i altres fundadors reivindiquen la “vigència” d’algunes demandes de l’Assemblea