El cas peculiar de la Lliga

v La Lliga, el partit de noms tan destacats com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Josep Puig i Cadafalch, és un cas ben peculiar. Cridada a ser el gran partit conservador de Catalunya, en part ho va ser, però va tenir una vida molt curta i després ningú no ha sabut recollir el llegat del que va ser i va representar. Es va fundar com a partit polític el 1901 amb el nom de Lliga Regionalista, però abans ja havia tingut un precursor, el club polític conegut com a Lliga de Catalunya i creat el 1887. La seva època de màxima esplendor, amb la presidència de la Mancomunitat de Catalunya inclosa, va ser fins a l’arribada de la Segona República. El 1933 es va reestructurar i va adoptar el nom de Lliga Catalana, però l’intent de la CEDA d’introduir-se directament a Catalunya trencant el pacte tàcit de col·laboració amb la formació catalana i la Guerra Civil, que va situar la Lliga en la impossibilitat de seguir l’ideari del camp republicà, van provocar que desaparegués. Molts dels seus dirigents es van exiliar o es van passar al bàndol de Franco, cosa que va impossibilitar que després de la dictadura es pogués recuperar el partit per a la democràcia. Va sobreviure a la república, però no pas al franquisme. Tot i així, a les primeres eleccions del 1977 es va presentar una Lliga Catalana –una coalició entre la Lliga Liberal Catalana d’Octavi Saltor i Acció Democràtica de Josep Maria Figueres– que pretenia ser l’hereva d’aquella Lliga, però que es va dissoldre després de no obtenir representació. I més recentment, el 2019, es va crear la Lliga Democràtica, ara liderada per Astrid Barrio, que no té res a veure amb la formació històrica.