Un matrimoni malavingut

Gabriel Rufián no passa mai desapercebut al Congrés dels Diputats. Amb el temps ha eliminat les escenografies i ha millorat els guions de les seves intervencions públiques. I se li ha posat la cara intimidatòria de Clint Eastwood als spaghetti western. I fins i tot la veu potser no és tan ronca, però resulta igual d’amenaçadora. A la sessió de dijous, quan es van debatre les esmenes a la totalitat dels pressupostos, va aixecar el dit índex per dir-li al PSOE que “la supèrbia és mala consellera” o que “calculin bé les seves forces, no sé si els queda gasolina per a tant viatge”. Una cosa és que els republicans donin suport als comptes i una altra que el Govern espanyol tregui pit.

Però el millor de Rufián a la sessió de dijous va arribar després, quan va retorçar el braç als seus socis a la Generalitat. Les males relacions

Rufián va recordar a JxCat al Congrés que “ser independentista no et fa més bon català”

entre ERC i JxCat és la història interminable. Semblen aquells matrimonis que no se suporten i que, en lloc de viure civilitzadament, no fan esforços per conviure, així que deixen els plats per fregar o tiren la cendra del cigarret sobre la catifa. I a part d’acumular-se la porqueria, es desborden els retrets. Després que els republicans i els postconvergents es dividissin en la votació dels pressupostos, Rufián va mirar Míriam Nogueras com Eastwood quan sortia del saló amb la mà acariciant les galtes del revòlver per intercanviar trets amb l’oponent. I, a continuació, li va etzibar: “Catalunya és més que una discussió entre Esquerra i Junts”. I va afegir: “Tots som catalans, votem qui votem. Ser independentista no et fa més bon català”.

Es podia dir més alt però no més clar. Rufián va explicitar una cosa que és de sentit comú, però que a Catalunya no tothom sembla haver interioritzat. De vegades, l’independentisme ha manifestat una superioritat moral respecte a la resta de la societat tan preocupant com ridícula. Una societat no s’articula amb la meitat de la gent, ni de bon tros en detriment de l’altra meitat.

Rufián es va desfogar a gust, però va fer un gran favor a la teòrica dels manuals de convivència. No hi ha bons i mals catalans. En tot cas hi ha insensats que intenten dividir-nos. c