Contra les violacions

Atroç i salvatge. Aquests són els adjectius emprats per qualificar la violació patida per una noia de 16 anys, dilluns a la matinada quan sortia d’una discoteca en un polígon d’Igualada. La menor es recupera, hospitalitzada, de les múltiples ferides sofertes –inclosa una fractura cranial– a mans d’una o diverses persones encara no identificades.

L’acarnissament patit per la víctima ha despertat un sentiment unànime de rebuig i ha donat una particular rellevància a aquest cas. Però això no ens ha de fer oblidar que totes les violacions són atroces i salvatges. Ni que el seu nombre continua creixent: del gener al setembre se’n van denunciar a Catalunya 462 casos, un 44,8% més que durant el mateix període de l’any anterior. En el conjunt d’Espanya van ser 12.638 els delictes contra la llibertat sexual denunciats. Una xifra probablement inferior a la dels casos reals, atès que no tots són reportats.

Les violacions són responsabilitat dels agressors, però afecten tota la societat i tots ens hem d’implicar per erradicar-les. Malauradament, no és res que es pugui aconseguir de la nit al dia. Però hi ha moltes vies per les quals es pot avançar cap aquest objectiu. I ningú no pot defugir les seves responsabilitats. Començant per les víctimes potencials, que han de prendre les precaucions adequades per minimitzar el nombre de situacions de risc. Seguint pels establiments nocturns, que han de tenir operatius –a diferència del que va passar a la discoteca d’Igualada– els sistemes de vigilància amb càmeres. I per tothom que freqüenta la nit, que no poden assistir impassibles a conductes agressives, sinó que estan obligats, sempre que sigui possible, a ajudar a frenar-les o denunciar-les. També per l’estament policial, que ha d’extremar els esforços per prevenir i perseguir el crim sexual. I pel legislatiu, que ha de ser transparent a l’hora de fixar el límit del consentiment i afavorir el màxim rigor en el càstig als autors de crims tan odiosos.

A mitjà termini, però, el millor antídot contra la violència sexual i les violacions –que es produeixen, per cert, tant entre persones que s’acaben de conèixer com en cercles familiars– és el que proveeix l’educació. Cal aprofundir en una educació basada en els principis igualitaris i el respecte a la dignitat humana. I cal evitar que la pornografia es converteixi en un manual de sexualitat per als joves, com passa ara. No hauria de ser difícil trobar un consens polític, encara més gran que l’existent, per lluitar de manera més efectiva contra la violència sexual. c

Tota la societat s’ha d’implicar més en la lluita contra la violència sexual