Contra el tràfic de dones? De debò?

Per descomptat, estic contra el tràfic de dones”. Arran que el PSOE va declarar la seva intenció d’abolir la prostitució, molts columnistes han sortit a defensar-la. Amb estranya unanimitat, tots argumenten igual: “Cal perseguir el tràfic!... però què té de dolent que es prostitueixin les dones que ho fan lliurement?”. El raonament sembla impecable. Deixin-me explicar-los per què em sorprèn.

La prostitució no és –només– un acord entre dos individus. Ni tan sols és una activitat, diríem, artesanal, d’unes quantes persones per compte propi. Com explica Rosa Cobo a La prostitución en el corazón del capitalismo, s’ha convertit en una enorme indústria multinacional, basada en la corrupció i les màfies. És normal que els que escriuen sobre prostitució ometin esmentar aquest context? Tampoc no els sembla rellevant que sigui un negoci entre homes –proxenetes i clients– amb dones com a mercaderia? No veuen que és una veritable institució, tan antiga com el patriarcat, consistent a garantir a qualsevol home que podrà tenir relacions sexuals amb una dona, encara que ella no el desitgi? Els sembla que això és aliè a la violència endèmica contra les dones? De debò tot el que han de dir sobre aquest tema els grans intel∙lectuals consisteix a elucubrar en el buit sobre conceptes abstractes: llibertat, moral... com un examen de filosofia escolàstica?

“Per descomptat, estic contra el tràfic de dones!”, proclamen tots... i s’afanyen a canviar de tema. El tràfic suposa el 80% o 90% de la prostitució. És ella la que alimenta els bordells, aquells “camps de concentració per a dones pobres”, com els defineix Amelia Tiganus a La revuelta de las putas. Sense tràfic, la prostitució –si només l’exercissin les dones que tenen de debò altres opcions– pràcticament no existiria. Però els columnistes proprostitució dediquen a condemnar el tràfic de dones l’1% dels seus textos, per esplaiar-se després, en el 99% restant, defensant, amb un ardor feminista que no els havíem vist mai, el “dret” de les dones a prostituir-se. Potser perquè, com deia Françoise Héritier, proclamar el dret de les dones a vendre’s és amagar que els homes tenen dret a comprar-les. c