La Vanguardia (Català-1ª edició)
Reproducció assistida pública per a totes les dones
Sanitat recupera i amplia el dret que va restringir el PP
Un retrat familiar (63), R ge C s (33), C P u
C s (63) Be C s (35) p s G Te e L ceu de B ce pas, van acordar que la Maria Antònia marxés de casa.
Va ser llavors quan en Roger els va enviar un missatge de suport: “volia que la Maria Antònia entengués que si es volia separar estava bé, però l’important era la relació i com se sentia amb aquella persona. Que el gènere no importava”. Van estar separades mig any, però l’afecte entre elles va reivindicar el seu matrimoni.
Fins i tot quinze dies després que la Maria Antònia se n’anés de casa es van retrobar. Aquesta vegada, per ajudar la Clara a renovar l’armari. “Com Pretty woman al mig de la botiga; emprovant i traient peces”, recorda la Clara. El seu amor des de l’adolescència, la seva parella d’anys i mare dels seus fills ara també és la seva assessora de moda.
La persona que la Maria Antònia estimava era la mateixa. “Fos ell, ella o qui sigui”, diu. A més, creu que la seva parella és “molt més feliç, i això es nota”.
Tant ella com el seu fill creuen que la Clara ha passat de ser algú reservat a una persona capaç d’expressar els seus sentiments i emocions, un aspecte que ha millorat la relació amb ells.
Tot i que seria evident pensar que entre la Clara i la Berta hi havia molta complicitat, paradoxalment, no era el cas. “Entre elles dues saltaven espurnes”, recorda la Maria Antònia. La filla gran podia entendre com se sentia la Clara. Ho havia viscut en carn pròpia. Però com a filla va sentir la pèrdua d’una figura masculina, el seu pare. Del seu referent.
“No diferenciaria tant entre pare i mare. No has perdut res. La persona és la mateixa només que ha canviat, com podria algú canviar de feina”, diu en Roger. Per a ell la transició de la Clara no ha estat més que positiva.
El fill més jove explica que la seva adolescència va ser bastant rebel i que a partir del canvi de gènere de la Clara va poder “reconduir” per bé la vida que feia.
“Hem guanyat amb el canvi”, assegura la Maria Antònia. No només en l’esfera familiar, també ha significat un guany per al col∙lectiu LGTBIQ+. La relació de totes dues s’ha consolidat i ara s’encarreguen d’ajudar altres famílies que passen per la seva mateixa situació.
Amb la Clara van crear el grup de TransFamílies a Sabadell. Un espai on comparteixen les seves experiències, aclareixen inquietuds i donen formació i acompanyament a l’entorn de persones trans. Ara aquest duo, exemple de resiliència, de manera altruista és font d’inspiració i s’ha convertit en un referent per a tot el col∙lectiu.
El que per a moltes famílies ha significat un punt de ruptura, per als Palau-Vilanova no ha estat més que enfortidor. “Ara som molt més feliços”. c
La ministra de Sanitat, Carolina Darias, va firmar ahir l’ordre ministerial que recupera el dret d’accés a la reproducció assistida en la sanitat pública per a les dones sense parella, lesbianes i bisexuals, i el fa extensiu a les persones trans amb capacitat de gestar, un dret que va ser restringit pel govern del PP el 2014.
“Avui contribuïm a tenir una societat molt més decent, que reconeix totes les persones que la integren; sento orgull de país”, va assegurar Darias durant la firma de l’ordre ministerial, un acte en què van participar representants dels col∙lectius afectats, com Eugenia Sangil, presidenta de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB), i l’exdiputada per l’Assemblea de Madrid i dona trans Carla Antonelli.
Totes dues van emfatitzar la rellevància del moment i el canvi transcendental que suposarà per a la vida de milers de persones. “Quan sortim d’aquí ja no serem les mateixes persones, serem millors i tindrem més drets, haurem transformat la vida de moltíssimes dones que es podran plantejar quedar-se embarassada perquè tindran accés a la sanitat pública i recuperaran un dret arrabassat pel PP”, va emfatitzar Sangil.
Segons les estimacions de la direcció general de Cartera Comuna de Serveis del Sistema Nacional de Salut (SNS), prop de 8.500 dones es podrien beneficiar de tractaments de fertilitat a conseqüència d’aquesta norma.
“Espanya és un referent mundial en sanitat pública i en drets de la dona i del col∙lectiu
LGTBI”, va assegurar Darias durant la seva intervenció a l’acte, i va expressar el seu propòsit de continuar el camí de consolidació de drets en la sanitat pública, en la salut mental, en la no discriminació pel VIH, en l’accés a medicaments sense copagament, en l’avortament lliure i segur o que les persones trans deixin de ser considerades malaltes.
“Si mirem enrere veiem que hem avançat molt, però jo miro al futur, i ens queda molt recorregut; la utopia és a l’horitzó, i fem passos ferms en aquesta direcció”, va emfatitzar la ministra.
L’ordre firmada ahir modifica els criteris que donen accés a les tècniques de reproducció assistida, que des de la reforma del PP només permetia aplicarla amb finalitats terapèutiques a persones amb trastorns de la fertilitat, per prevenir la transmissió de malalties o trastorns greus o per a la preservació de la fertilitat en casos associats amb processos patològics especials, com els tractaments de quimioteràpia contra el càncer.
Des d’aleshores, les dones lesbianes, bisexuals, trans o sense parella només tenien accés a aquests tractaments en clíniques privades, tot i que algunes van recórrer contra aquesta discriminació als tribunals i hi va haver sentències a favor seu. De fet, algunes autonomies van optar per incloure aquestes tècniques entre els serveis sanitaris públics complementaris encara que no ho financés l’Estat.
I el 2018 Carmen Montón, ministra de Sanitat en el primer govern de Pedro Sánchez, va anunciar la recuperació del dret d’accés a la reproducció assistida de totes les dones com a prestació pública del sistema de salut estatal. c
Podran accedir als tractaments dones soles, lesbianes, bisexuals i trans amb capacitat de gestar
(Sexto Piso). Més que descriure el seu càncer de mama, Boyer ho escriu de manera minuciosa. Escriure un càncer alhora que s’hi reflexiona és com escriure un llibre mentre expliques com s’ha construït. Una veritable obra d’enginyeria.
Així explica la novel∙lista què ha sentit i què ha viscut:
“Una malaltia insidiosa, no la notes, et diuen que la tens i t’ho has de creure”.
“Provoca un canvi radical en la teva identitat, no només com veus el món, sinó en com passen a veure’t els altres. Et mires al mirall i notes l’envelliment accelerat, cau el cabell, la inflor de la cara. Ets calba i comences a fer servir perruques. Ni una sola persona et mira igual”.
“El cansament enorme que et provoca qualsevol gest, tot adquireix una èpica, t’adones que ets forta d’una manera que no vas imaginar mai”.
...
Al voltant d’un 50% de la població dels països industrialitzats tenen càncer o desenvoluparà càncer. Tot i això, encara hi ha molts mites i clixés. El pitjor? Pensar que la pacient el té perquè d’alguna manera s’ho ha buscat. Tan perversa resulta aquesta idea com la que associa la curació a estar sempre en mode happy: desgraciadament, les actituds ni ens provoquen càncer ni ens el curen.
La necessitat de les paraules exactes,
Parlem del càncer, però amb el llenguatge exacte: no és una guerra que es guanya o es perd
dèiem. El càncer no és una guerra. Les que es curen no són conqueridores i les que moren, derrotades. Tampoc això no va de lluites: potser et barallaràs amb tu mateixa? Sobreviure al càncer no és guanyar una cursa, i morir no és perdre-la.
L’Ana Rosa, la Julia ens poden ajudar a posar fi a la perversió del llenguatge.