ELVIRA MORAL

Abandonada amb els seus dos germans a l’estació de França el 1984, ha descobert la identitat dels seus progenitors

ca sola i perduda”, va reconèixer. La ràdio va fer la seva màgia. Va començar a rebre missatges de suport i d’ajuda, va arrossegar els germans –que al començament no estaven gaire per la feina– i van aparèixer dues persones la dedicació de les quals ha estat fonamental: Carmen Pastor i Montse del Río, metge forense i criminòloga.

Els germans s’havien fet proves d’ADN per acarar-les en bancs de dades. Del Río va trobar una coincidència, Jennifer Rubio, i Pastor va aconseguir contactar-hi. Recorrent a la genealogia van arribar a una persona que va recordar la desaparició de cinc membres de la família d’una parent llunyà. I així, fins que van arribar als oncles i els cosins de Madrid i d’Andalusia.

Tenien moltes fotografies de la infantesa dels tres germans i els pares, una època feliç, i sabien detalls de les seves vides, com que l’àvia els anava a recollir amb avió a París, a Tolosa de Llenguadoc, a Bèlgica, a Suïssa... Però els seus pares no trepitjaven territori espanyol. “El que queda clar és que ens estimaven molt; a més, la meva mare era merchera, i en la seva cultura abandonar un nen és una cosa inconcebible”, diu l’Elvira.

Què se n’ha fet, d’ells? És l’última peça del puzle, i l’Elvira no pensa llançar la tovallola. “Cada dia em puc imaginar un desenllaç diferent. El que més em passa pel cap és que són morts (tindrien uns 74 anys) i la Montse troba el seu parador a través de l’ADN”, especula. Els grups de Facebook creats amb aquest objectiu, “A la recerca dels nostres pares”, en castellà i en francès, guanyen seguidors sense aturador. c