Amb ella va començar tot

Irene Vázquez Mier, fundadora i presidenta d’honor del patronat de la fundació privada universitària EADA, va morir el 4 de novembre. Doctora en Psicologia i empresària, la seva història, en qui bé es podria haver inspirat el tòpic de dona avançada al seu temps, comença a Astúries, el 1923. Era la gran de sis germans i el seu pare la va educar perquè fos una dona independent i autosuficient. “Estudia i aprèn –li deia–, perquè a la vida et poden arrencar moltes coses, però no pas els coneixements”. Escriure a màquina i parlar francès la van ajudar a suportar l’exili a França, fugint de la guerra, on va fer d’intèrpret per als refugiats. Ja a Barcelona va estudiar Infermeria i Psicologia. Més tard obtindria el doctorat en Psicologia.

Segurament el més destacable i, m’atreviria a dir, increïble, va ser que una dona a finals dels cinquanta fundés una escola de directius, la primera de Barcelona. Ser dona i pionera a formar directius i empresaris a Espanya als cinquanta deixa clar el seu caràcter. Una trajectòria que ha marcat un estil en el desenvolupament de la formació directiva, en la inserció de la dona en el món laboral i en el progrés econòmic i social.

Va ser una persona tenaç, lluitadora, convençuda de les seves idees però dialogant amb els que pensaven d’una altra manera. El seu profund coneixement de la conducta humana li va permetre envoltar-se de grans col∙laboradors, i entre tots va aixecar i va consolidar un projecte, que més que una escola de negocis és una il∙lusió col∙lectiva, un somni fet realitat, una utopia justament aterrada.

Vázquez Mier també va ser una persona crítica. Sabia veure en tots nosaltres el que es podia millorar. I ens ho deia sense embuts, de manera clara, assertiva i elegant. La seva mirada, de vegades una mica estricta, amagava, tot i això, un somriure franc que provenia d’un gran cor. La Irene era generosa i sempre feia costat als més febles. Tots vam aprendre molt d’ella, i no són pocs els que la considerem la nostra mare professional.

Recordo els dies d’exàmens psicològics, quan l’ajudàvem amb les proves i els dictàmens grafològics. Feia la feina amb devoció, procurant descobrir els aspectes més recòndits de les persones que avaluava. Gaudia amb la feina i transmetia entusiasme per les coses ben fetes. No deixava un detall a l’atzar, era perfeccionista i exigia rigor i mètode a qui l’envoltaven. Va tenir el privilegi de conèixer els millors mestres de la psicologia i va saber transmetre el que va aprendre.

La Irene va ser una persona independent i va crear una escola independent. Per això va potenciar el pensament autònom a través de la llibertat de càtedra i el respecte a la persona i als valors democràtics. Per tot això va rebre, durant la seva trajectòria, distincions com la Creu de Sant Jordi (2003), la Medalla al Treball President Macià o el premi a la Dona Emprenedora que atorga la Fidem (Fundació Internacional de la Dona Emprenedora). Irene Vázquez va ser, sens dubte, una dona excepcional, lluitadora i emprenedora, que va liderar un projecte empresarial que es va convertir en una de les escoles de negocis de referència de la ciutat. Molts de nosaltres la trobarem a faltar. Les seves xerrades, les seves paraules de suport, els seus comentaris plens de saviesa i les seves mirades de complicitat. Descansa en pau, Irene. Mereixes amb escreix pujar al cel en què tant vas creure.

Doctora en psicologia i empresària, la seva història podria inspirar el tòpic de dona avançada al seu temps

anuncios@godostrategies.com A través de la web

EADA