La Vanguardia (Català-1ª edició)

El llibret tàctic de Xavi

- ÀLEX DELMÀS

La història estava escrita. Més tard o més d’hora, Xavi Hernández acabaria entrenant el Barça. I aquest dia ja és aquí. Arriba el seu moment, comença el seu repte. Però com és el model de joc de Xavi i quins són els seus punts principals?

Idea i sistema

La pilota és la base de tot. La base per dominar, per progressar, per fer mal al rival... fins i tot per defensar. L’amplitud per a la generació de triangles, el dinamisme en atac o la proactivit­at defensiva per pressionar són alguns dels mecanismes genèrics que utilitza per plasmar aquesta idea. El missatge és simple però inequívoc. I fins i tot la data, també invariable. I és que per al nou tècnic blaugrana la idea és per sobre del sistema. De fet, mostra certa flexibilit­at en les estructure­s. Això sí, totes les seves preferides tenen un element comú: els extrems. I és que Xavi va començar estructura­nt l’AlSadd en un 4-3-3 en els seus inicis per passar més endavant al 3-4-3 amb què ha acabat jugant. I serà un d’aquests dos dibuixos els que aplicarà al Barcelona.

Sortida de pilota

Aquest és un dels aspectes del joc que li agrada cuidar més i en què marca diferèncie­s com a tècnic, buscant sempre la sortida neta a través de la superiorit­at. Una superiorit­at que no aplica de partida sinó amb el salt de línia d’algun dels futboliste­s. És a dir, o un defensor s’incorpora a la línia de mitjos si es parteix d’una defensa de quatre, o un migcampist­a baixa per incrustar-se enrere si s’administra en el 3-4-3. Amb aquest moviment evita que l’equip rival fixi la pressió en estàtic, multiplica les seves dificultat­s i afavoreix l’inici del joc propi.

Home lliure per evoluciona­r

Una vegada treta la pilota des de darrere arriba el següent pas: instal∙lar-se en territori oponent. Una cosa que al manual de

Xavi s’aconseguei­x quan el posseïdor de l’esfèrica identifica l’home lliure. Per al de Terrassa, qualsevol migcampist­a ha de tenir l’aptitud per solucionar aquest tipus d’accions i superar la pressió rival. Altrament, no jugarà. Va ser el millor del món en aquest aspecte com a jugador i ara és un punt capital del seu model de joc. El tècnic s’encarrega de fabricar múltiples línies de passada adaptant posicional­ment els seus jugadors i els futboliste­s han de triar bé per avançar. És una part ineludible del mètode.

Els quadrats

Una paraula que Xavi pronunciar­à molt i que busca que els mitjapunte­s rebin entre l’esquena de la línia de mitjos i la defensa adversària. Als espais que són indefensab­les i on gairebé sempre estan lliures. Aquest és l’eix tàctic sobre el qual giren tots els objectius dels seus equips una vegada són en camp contrari. Perquè és a partir dels quadrats, ja sigui de manera directa o indirecta, com es genera tot el pla de finalitzac­ió. Trobant els jugadors de talent en aquestes zones es desorganit­za el contrincan­t i se’ls atorga la responsabi­litat per decidir com acabar jugada. Encarar, assistir, conduir, regatejar o xutar poden ser algunes de les possibilit­ats. Però per això calen bons moviments sense pilota dels atacants. Just per això, amb Xavi seran importants els jugadors que tinguin dots per moure’s entre línies (Gavi, Pedri o Riqui Puig), així com que sàpiguen connectar passades verticals per dins (Busquets, Eric Garcia o De Jong).

Extrems amples i alts

És impossible obtenir aquestes connexions interiors sense provocar amplitud en l’última línia: la tasca dels extrems. Però no només els demana que siguin amples, sinó que també els encarrega dues missions molt importants. La primera, que siguin profunds per anar a l’espai i, la segona, que siguin agosarats per a les situacions d’un contra un. Jugadors com Ansu Fati, Dembélé o Memphis han de ser decisius. Fins i tot Demir pot guanyar minuts. I és que el paper dels extrems és clau a qualsevol equip que vulgui manar.

Pressió alta i activació en la pèrdua

Sense pilota, Xavi transmet la premissa de recuperar-la com més aviat millor. Els seus equips pressionen sempre en bloc alt. Almenys fins ara. I, per això, no es parteix d’un marcatge individual sinó d’un marcatge mixt a partir del qual es van succeint salts a pressió cap endavant i quedant en individual fins a arribar a la defensa. Aquesta és l’única línia que pot guardar zona si ho creu necessari. També és important l’activació just després de perdre la pilota, un punt transcende­ntal perquè la fórmula funcioni. c

Els quadrats

Dibuixarà un 4-3-3 o un 3-4-3 i jugarà amb extrems molt oberts per facilitar les connexions interiors

bers. Doncs bé, ara que encara no s’ha assegut a la banqueta cal aixecar una pancarta en què es llegeixi “protegim Xavi”. Celebrin els seus progressos –n’hi haurà–, entenguin les seves limitacion­s –continuara­n existint– i mostrin-se pacients amb errors –els cometrà–. La fe és una inversió a llarg termini. Així que tirin el rellotge i assassinin el curttermin­ista que tot culer porta dins. La revolució és un impossible. Toca conformar-se amb la reforma. Esperin-ne poc i potser així els fa gust de molt el que rebin.

I com que aquest any el barcelonis­me és un circ de dues pistes, ara que està arreglat allò de l’entrenador torna a lligarse la gestió. Les sospites sobre la veracitat dels números del Barça tornen a la palestra. LaLiga, sempre Javier Tebas pel mig, va sol∙licitar el Consell Superior d’Esports que examinés i audités les xifres remeses per la directiva blaugrana. I no, no estan d’acord amb les sumes i restes de l’equip de Joan Laporta. Això explicaria les declaracio­ns de Javier Tebas a L’Équipe en què posava en dubte l’honestedat dels números, afirmant que el Barça no està tan malament com diu mentre acusava els dirigents culers de llançar escombrari­es sobre les juntes directives precedents per protegir-se.

La fe és una inversió a llarg termini, assassinin el curttermin­ista que tot culer porta dins

Veurem quin gir a la trama acaba provocant aquest nou caprici en el guió que s’han permès els guionistes d’aquesta opereta. D’entrada, és normal que la directiva estigui muntada en còlera. No passa cada dia que a un li diguin obertament que no sap sumar i restar o que ho fa malament a posta. Continuarà.

 ?? NOUSHAD THERRAYIL / ESE ?? LA VANGUARDIA
Un pensatiu Xavi Hernández dirigeix un partit de l’Al-Sadd qatarià
NOUSHAD THERRAYIL / ESE LA VANGUARDIA Un pensatiu Xavi Hernández dirigeix un partit de l’Al-Sadd qatarià
 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain