David Wallace,

Físic teòric a Oxford i a la USC; publica ‘The emergent multiverse’

Tinc 44 anys, dedicats a estudiar l’espai-temps des que vaig conèixer Hawking als 15. Vaig investigar a Oxford durant 20 anys i, avui, a Califòrnia. L’univers no és un sol “vers” sinó multisuperposicions a nivell micro, quàntic, que no veiem a nivell macro. Disserto al congrés d’ontologia al CCCB

veniment microscòpic, quàntic, ha estat demostrada, però si ho mesures, veuràs que és inexplicable... Els experiments ens porten una vegada i altra al gat viu i mort.

No deu ser un problema de mesurament?

La quàntica és molt sòlida matemàticament: les equacions diuen que està viu i mort en una superposició.

Com?

El món, en resum, fa alhora dues coses ordinàries i això és el que ens sembla impossible, com semblava als antics que la Terra gira al voltant del Sol. Al món microscòpic de la mecànica quàntica, en canvi, hi ha dos mons alhora: en un el gat està mort i en l’altre, viu.

I no coincideixen?

Els dos mons no es comuniquen; no interfereixen l’un amb l’altre; només se superposen a aquell nivell de partícules, quàntic; però al món macro això no és apreciable. Així que podem dir que hi ha dos mons alhora: el del gat viu i el del gat mort. I és el que ens diu la quàntica: que hi ha molts mons.

I podem anomenar-lo multivers?

Jo l’anomeno un omnivers emergent. Això explicaria la quàntica millor que modificar les equacions perquè no semblen reals.

El món estaria fet llavors de superposicions quàntiques com la del gat?

El que sostinc és que l’estructura fonamental de l’univers no és un sol vers, una sola direcció, com ens sembla, sinó que a nivell microscòpic quàntic consta de múltiples superposicions .

Això què explicaria?

Encara mo tenim una teoria del tot per explicar el món. Totes les teories són parcials però, ara per ara, les més profundes són les quàntiques. L’intent que ha arribat més lluny, la teoria de cordes, és també quàntic i també consta de superposicions i interferència, ramificacions, decoherència..., compatibles amb la dels multiversos.

Què espera que passi ara en el terreny del que és demostrable?

L’exemple més important del que dic és la construcció d’un ordinador quàntic.

Per què?

Perquè és l’intent d’aplicar les superposicions quàntiques per accelerar els processos de computació fins a nivells que cap ordinador no ha assolit.

I això demostraria els multiversos?

Tot el que ens condueix a l’ordinador quàntic és, a petita escala, una confirmació que superposicions com les del gat de Schrödinger són possibles a totes les escales. Si la seva construcció no falla en algun punt, tenim cada vegada més raons per creure en un multivers.