La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tres nous beats caputxins
La basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa va acollir ahir la celebració
La basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa es va omplir ahir per acollir la celebració de la beatificació de tres caputxins que van ser assassinats l'any 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil, per la seva condició religiosa. L'acte, presidit pel cardenal prefecte de la congregació per les Causes dels Sants, Marcello Semeraro, va ser concelebrat amb altres sis bisbes catalans, el nunci apostòlic i els abats de Montserrat i Poblet.
Els tres beatificats són fra Benet de Santa Coloma de Gramenet (nom religiós de Josep Domènech i Bonet), fundador dels Amics del cant gregorià i mestre de novicis i superior de Manresa, assassinat el 7 d'agost de 1936 al pla de Cal Gravat, al Pont de Vilomara; fra Domènec de Sant Pere de Riudebitlles (nom de religiós de Joan Romeu i Canadell), que va ser primer missioner a Costa Rica i Nicaragua, assassinat el 27 de juliol de 1936 a l'Era del Xivit, al costat de la carretera del Pont de Vilomara; i fra Josep Oriol de Barcelona (nom de religiós de Jaume Barjau Martí), que es va dedicar a la predicació i a la recerca històrica, assassinat el 24 de juliol del 1936, juntament amb mossèn Pere Vintró al camí del Pouet de Bufalvent, als afores de Manresa. Tots tres van sortir del convent dels caputxins de Manresa el 22 de juliol i es van refugiar a casa d'amics o parents, però van ser descoberts pocs dies després per grups de milicians que actuaven pel seu compte, en uns moments en què el govern de la Generalitat estava desbordat i era incapaç de controlar l'esclat revolucionari amb els anarquistes com a protagonistes destacats. El convent dels caputxins de Manresa va ser incendiat i va quedar completament destruït. Els cossos de Domènec i Josep Oriol van ser recuperats i enterrats en una fossa comuna al cementiri de Manresa, mentre que el cadàver de Benet no ha estat mai localitzat. A la província de Catalunya i Balears, dels 204 caputxins que hi havia en van ser assassinats 36. A tot Catalunya, el trist balanç de víctimes mortals de la repressió va afectar 3 bisbes, 1.538 preveres, 824 religiosos i 76 monges.
Aquesta causa de beatificació es va iniciar el 1955 per als 36 caputxins assassinats a Catalunya, però després es va fraccionar per estudiar cada cas individualment. Amb Pau VI la causa va quedar paralitzada, com totes les altres de màrtirs de la Guerra Civil, per evitar-ne la instrumentalització pel règim franquista, però a la dècada dels noranta, ja amb Joan Pau II, es van prosseguir. El vicepostulador d'aquesta causa ha estat el també caputxí fra Pere Cardona. I ha estat el papa Francesc qui ha aprovat el decret de martiri (haver sofert mort per haver defensat la fe religiosa) el 23 de gener del 2020. La beatificació s'havia de fer ja el 14 de novembre de l'any passat, però es va ajornar per la pandèmia.
Fins l'any 2005, el ritu de beatificació s'oficiava a Roma i el presidia el Papa, però Benet XVI va disposar que tingués lloc a la diòcesi que ha promogut la causa o a la localitat que es consideri idònia per fer més visibles les esglésies particulars.
El 17 d'octubre de l'any passat es va procedir a l'exhumació de les restes de fra Domènec i fra Josep Oriol, van ser analitzades per un metge i serviran com a relíquies.
Els frares caputxins són una branca de l'orde franciscà, fundat per sant Francesc d'Assís a Itàlia el segle XIII. Els caputxins es van instal∙lar a Manresa el 1582 i s'hi van mantenir fins el 2007. c
Els tres caputxins van ser assassinats l’estiu del 1936 per la seva condició de religiosos i el convent de Manresa va ser incendiat