Va descobrir Colom el xiclet?

Un dels anacronismes literaris més freqüents és el de la presència de tomàquets o patates en històries que passen a l’edat mitjana. L’autor confós és degudament ridiculitzat per haver situat aquests aliments en una taula medieval europea quan cronològicament era impossible, ja que el tubercle i la baia vermella no van arribar al Vell Continent fins que no va començar el comerç amb Amèrica. I això es va esdevenir a partir del 1492, quan Colom va arribar a les Índies Occidentals. Per lògica, tant tomàquet com patata són paraules que van venir amb aquells productes, és a dir, pertanyen a llengües que ja es parlaven al Nou Continent abans que s’imposessin les dels conqueridors.

La veu tomàquet prové de tomatl, una paraula del nàhuatl, que és el dialecte de la llengua nahua, dit també asteca clàssic, parlada pels asteques. Els nahua “habiten a l’Amèrica Central, principalment a Mèxic”, explica el DIEC. En el cas de patata, però, la parauleta té molta substància. El català l’agafa del castellà, on originalment es va denominar papa, com encara en diuen en la majoria de les terres hispanoparlants. La papa prové del quítxua, “llengua ameríndia parlada a l’Equador, el Perú i Bolívia”, diu el diccionari. Però d’altra banda hi havia la seva cosina la batata –el moniato–, que en el seu cas és una paraula antillana, potser del taïno, llengua que pertany “a la família arawak o maipure, que es parlava al territori dels actuals Puerto Rico, Cuba, Jamaica, República Dominicana, Haití i les Bahames”. El cas és que, en bona part de l’espanyol peninsular, la papa i la batata es van fusionar en la patata, com en la millor gastronomia quítxuo-taïna, si és que existeix aquesta cuina.

I el xiclet? Què passa amb el xiclet, que es va popularitzar a mitjans del segle passat, amb els mariners dels Estats Units que desembarcaven als ports europeus? Doncs la paraula xiclet no és de cap llengua de les grans prades, ni de les muntanyes Rocalloses, ni de l’Oest salvatge, sinó que prové, com el tomàquet, del nàhuatl tzictli. Van ser els mexicans els que van descobrir als estatunidencs aquest material gomós que es mastega, provinent de la resina del sapote, un arbre autòcton de l’Amèrica Central. Sobre el xiclet, el diccionari de Terreros i Pando deia, el 1786, que era una massilla que servia “para mascarla y limpiar la dentadura”. No consta que amb els tomàquets i les patates arribessin els xiclets, però sí que consta que a Europa ja es feien servir resines i escorces d’arbres per mastegar, alguns milers d’anys abans que Cristòfor Colom travessés l’oceà.

En bona part de l’espanyol peninsular, la ‘papa’ i la ‘batata’ es van fusionar en la ‘patata’