La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mor Carmen Laffón, la pintora dels paisatges íntims i onírics
La pintora i escultora sevillana Carmen Laffón, figura clau del realisme espanyol, va morir diumenge a la matinada a la seva casa de Sanlúcar de Barrameda, a Cadis. Allà va ser on va començar a pintar, atreta per la llum i els paisatges de la desembocadura del Guadalquivir. Tenia 87 anys i, fins al final, va anar pràcticament cada dia al seu estudi, on, a través de l’emoció i els sentiments, transformava allò que veia en una realitat íntima i poètica, fruit de la seva mirada única. Discreta, tímida i humil, es va mantenir sempre fora dels focus. Volia ser artista, no famosa, defensava, i quan se li preguntava per la seva obra, la resposta sempre era la mateixa: “Els meus quadres parlen per mi”.
Precisament els quadres i les escultures han estat els que l’últim any s’han encarregat de retre-li el millor homenatge, amb una profusió d’exposicions desplegades a Valladolid (Museo Patio Herreriano), Sevilla (Cajasol, Bellas Artes i el CAAC ) i Madrid (al Jardí Botànic i a la galeria Leandro Navarro), on, entre altres, va mostrar creacions de gran format, realitzades durant la pandèmia entorn de les salines de Bonanza de Sanlúcar.
Va ser allà on va descobrir “el plaer del silenci, de la llum i de l’aire” que va despertar el seu amor per la pintura quan només tenia dotze anys. Referent d’una modernitat insòlita en el panorama de l’art contemporani al nostre país, va ser reconeguda amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques o la Medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts, entre d’altres. Al catàleg que també firma el recentment desaparegut Juan Bosco Díaz-Urmeneta, hi ha 1.300 peces. c