La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Si la dreta agrupa el vot de Cs, l’esquerra ha d’unir forces”
Mónica Oltra Vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i líder de Compromís
Mónica Oltra (Neuss, 1969) exercirà aquest dissabte d’amfitriona d’un acte que convocarà Yolanda Díaz, Ada Colau i Mónica García i Fátima Hamed a València “per tenir una conversa tranquil·la i assossegada”. Un intent de temptejar complicitats que ha generat enormes expectatives per si pot ser el germen d’una alternativa electoral a l’esquerra del PSOE.
Per a què es fa exactament aquest acte?
És un intent de canviar la dialèctica, de parar el frenesí, d’aturar les busques del rellotge en un moment en què la comunicació política és tremendament agressiva. S’ha perdut la serenitat i el debat d’idees. El que domina el debat públic són qüestions alienes a la vida de la gent i hi ha una desconnexió de la població amb la política. Aquesta reconnexió és el que s’està buscant i, per això, potser, ha aixecat tantes expectatives.
Què busca vostè organitzant aquest acte a València?
Soc una convidada més. Va ser una idea que va sorgir de la direcció del meu partit (Iniciativa del Poble Valencià) i em va semblar bona idea. Estem fent molts debats previs al nostre congrés amb el títol Escoltem i això es va plantejar com el colofó a aquestes converses.
Però es fa a València i amb vostè d’amfitriona
Potser hi ha una conjunció estel·lar perquè, últimament, sembla que tot passi per València. A mi, quan m’ho van plantejar em va semblar una utopia, perquè no creia que poguéssim quadrar les agendes.
Creu que l’estratègia de Yolanda Díaz pot tenir èxit? És a dir, la capacitat de reformular una alternativa política a l’esquerra del PSOE.
A porta tancada, Yolanda Díaz m’ha traslladat que no hi ha cap estratègia ni cap objectiu darrere d’això. Ella el que ha dit és que vol escoltar. Tot no ha de tenir un encaix en una sigla i en una convocatòria electoral. L’electoralisme s’ha menjat la política i per això la gent s’ha divorciat de la política. I aquests lideratges femenins –n’hi ha més òbviament, no hi som totes– han aconseguit transcendir les sigles i connectar. Tenim encaixos vells i el món s’ha fet molt més líquid. Estem amb receptes velles i, com que no entenem per on va el món, cada vegada ens tanquem a aquestes receptes. Sembla que no hi pugui haver res que no tingui un horitzó electoral.
Però vostè sap que Yolanda Díaz ha insinuat en alguns fòrums aquesta possibilitat.
El discurs hi és, el que volem és compartir-lo. El que s’especula és si hi haurà una sigla. Jo això no ho sé. Si em pregunten el que diré és que en una confrontació electoral en què la dreta agruparà el vot per la desaparició de Ciutadans és obvi que l’esquerra ha d’unir forces. No fer-ho seria molt inconscient, irresponsable.
El fet que en l’acte no participin dirigents de Podem com Ione Belarra o Irene Montero ha generat moltes lectures.
L’acte neix a l’abric del discurs feminista i dels diferents feminismes. Fins i tot la idea es gesta abans que Yolanda Díaz fos vicepresidenta. Es van buscar lideratges femenins que representessin diferents àmbits polítics i institucionals d’actuació. Podien haver estat més? Sí, però necessitàvem un format manejable. Són dones que transcendeixen una sigla en concret.
Aquesta estratègia d’unir forces davant la concentració del vot de la dreta és extrapolable a la Comunitat Valenciana?
Cal reflexionar sobre el reagrupament del vot de la dreta. Pel que fa a l’extrapolació, jo crec que, almenys, no s’hauria d’atomitzar. Tot i això, caldria veure perquè, en política, un més un no sempre és dos. Hi ha vegades que la suma s’anul·la.
En aquest context en què les sigles no sembla que siguin gaire importants, quin és el futur de Compromís?
Jo no he dit que les sigles no siguin importants. El que dic que no pot passar és que, al final, les sigles anul·lin les idees i el debat polític que hi ha d’haver darrere. Una sigla sense un projecte polític darrere és un conjunt buit.
A Més Compromís hi ha veus que no neguen la seva inquietud cap aquestes gestualitats amb Yolanda Díaz i es pregunten què vol Mónica Oltra.
A mi ningú no m’ha traslladat aquesta inquietud; al contrari, també estan a l’expectativa de veure quina mobilització hi pot haver.
A les passades generals vostè va apostar per pactar amb Podem, però finalment Compromís va decidir fer-ho amb Más País creu que va ser un error?
No em paro a analitzar el que podria haver estat i no va ser. Jo no ho sé, sincerament. En aquell moment, es va prendre la decisió que es va considerar encertada.
Vostè té la vocació de participar més en la política estatal?
És obvi que aquest acte està
La confluència “No pot passar que les sigles anul·lin les idees i el debat que hi ha d’haver darrere”
Dones líders “Aquests lideratges han aconseguit transcendir i connectar amb la gent ”
Projecte de Díaz “Si alguna cosa he après en política és a no descartar res i considerar-ho tot”
El futur “No em plantejo abandonar Compromís per dedicar-me a la política estatal”
transcendint les fronteres de València. Però, personalment, estic bé com estic. No necessito més protagonisme.
Una hipòtesi: si aquest debat que ha iniciat Yolanda Díaz aconseguís prendre forma de cara a una convocatòria electoral, a vostè li agradaria participar-hi?
Caldria veure-ho, si això passés, com a hipòtesi.
No descartaria formar part, en clau electoral, del projecte de Yolanda Díaz?
Si alguna cosa he après en la política i, més després de la pandèmia, és a no descartar res i considerar-ho tot, per bé i per mal.
En la mesura que vostè no descarta aquesta possibilitat, sap que pot generar un distanciament respecte a l’altra força que forma part de Compromís que no té aquesta línia política.
No preveig cap escenari que no sigui per al conjunt de Compromís.
Hi ha gent dins de Més Compromís que pensa que Mónica Oltra vol fer el pas a la política estatal i deixar de banda Compromís.
No valoraré el que diuen fonts anònimes.
L’hi preguntem nosaltres: vostè estaria disposada a abandonar Compromís per dedicarse a un projecte polític d’abast estatal?
No.
I l’última. Es veu repetint com a cartell electoral de Compromís per tercera vegada en unes eleccions autonòmiques?
En aquest moment, no em plantejo la pregunta. No ho he pensat.