L’escalfament no iguala

Si la cimera de Glasgow ha estat decebedora no és degut a la malignitat del líders mundials, sinó a una dada de la realitat: l’afectació del canvi climàtic no serà igual a tot arreu. A curt i mitjà termini, els països nòrdics hi surten guanyant amb l’escalfament. Sibèria, per exemple, és terra de condemna, però amb el desglaç del permafrost pot esdevenir terra promesa. En general, la navegació àrtica capgirarà les rutes del comerç mundial. Per als països tropicals, equatorials i mediterranis la vivència de l’escalfament serà molt negativa. El canvi climàtic ja és una crua realitat a moltes parts de l’Àfrica: desertització, migracions i conflictes.

L’altra raó que explica la impossibilitat d’un gran pacte global és que molts països no es poden permetre el luxe de prescindir del carbó o del petroli. Les noves energies són més cares i exigeixen una tecnologia només a l’abast de països molt avançats. De fet, el control de les energies netes es traduirà en una nova hegemonia. Estem assistint a una altra revolució industrial que suscitarà noves relacions de poder al món. Aquesta constatació no hauria de relativitzar les dades de l’escalfament. Però obliga a preguntar: el relat tremendista sobre el clima, a qui beneficia? A qui perjudica?

Aquestes preguntes tenen dimensió global, però també concreció territorial. A França, s’està produint una gran batalla entorn de l’energia eòlica entre la dreta conservadora i el centrisme modernitzador de Macron. La França modernitzadora vol estar a l’avantguarda de

Significativa batalla francesa entre modernisme eòlic i paisatgisme conservador

l’energia dita neta i proposa doblar abans del 2028 els 8.000 aerogeneradors gegantins que ara hi ha a França. La dreta, poc donada fins ara a la protecció natural, s’ha convertit en la defensora del patrimoni paisatgístic francès. Rere aquesta dreta gaullista (emparedada entre Macron i Le Pen) hi ha, naturalment, interès: les gran nuclears franceses. Però és interessant observar-ne la derivada política: per primera vegada la dreta s’està acostant al sobiranisme dels Le Pen i Zemmour, apel·lant a la França profunda que els aerogeneradors estan destruint i contaminant (subratllen que els materials de les immenses ales dels aerogeneradors s’han d’enterrar perquè són irreciclables; i que es necessiten unes immenses bases de formigó contaminant per fonamentar els aerogeneradors).

Inicialment, semblava una controvèrsia entre energies velles i noves. Però s’està complicant molt. A favor o en contra dels aerogeneradors, cristal·litza a poc a poc un espai de trobada entre dreta i extrema dreta. Veurem com acaba aquesta batalla francesa. I veurem si arriba aquí. De moment, la discussió dels aerogeneradors de Roses separa dos bàndols molt desiguals: d’una banda, els eficients, els nets i els economicistes; de l’altra, els romàntics de l’Empordà. Una batalla de gran transcendència disfressada de tòpic comarcal. Decididament, a Catalunya, fins les polèmiques del futur s’infecten de segle XIX.