Ningú al volant

Fa setmanes, el govern municipal presentava un pressupost que se situava com el més alt que mai ha tingut l’Ajuntament: 3.400 milions. Però la pregunta és clara: disposar de més recursos garanteix que seran ben aplicats? La resposta, veient on som, és diàfana: no. De fet, ni tan sols s’ha pogut garantir allò més bàsic, com ara carrers nets i mínimament segurs.

Si tal com diu el Baròmetre, un de cada tres barcelonins/es voldria marxar de la ciutat, és perquè avui no és el millor lloc per viure.

Segons dades municipals, la ciutat genera un PIB anual superior als 80.000 milions d’euros, de manera que el pressupost suposa poc més d’un 4% (entorn un 1% d’inversió). Ben poca cosa si aquests diners no tenen capacitat d’estimular i multiplicar-se amb inversions privades. Quelcom que demana una complicitat i un lideratge que aquest govern ha estat incapaç d’exercir, perquè per liderar cal un projecte compartit que no ha aparegut ni se l’espera. Fa massa que Barcelona no té horitzó, rumb ni timó.

Com poden liderar un projecte de ciutat si tots dos grups de govern actuen en paral∙lel i en nom dels respectius i sovint contradictoris interessos? La capacitat real no es mesura en funció de tenir 150 milions més, sinó com s’aborden els reptes que la ciutat té plantejats. O, com es deia fa anys, “llançar diners als problemes” no vol dir que es resolguin.

Durant dos anys, des d’Esquerra Barcelona hem facilitat l’aprovació dels pressupostos. Ho hem fet augmentant en 400 milions d’euros els del darrer mandat, perquè crèiem que era el millor que podíem fer per a la ciutat i la seva gent. Hem fet quelcom rellevant: generar marge de llibertat i apoderament per donar orientació a les estratègies de despesa o inversió. Aquesta és la nostra crítica: no s’ha fet un ús adequat d’aquesta llibertat més gran. No hi ha transformació ni creació de ciutat. Hi ha tàctica, inèrcia i continuisme. Més despesa i més inversió sense resultat tangible de millora efectiva.

La distància entre allò que s’ha aprovat i el que acaba passant és enorme. Com més hem afegit, més evident es fa la distància entre el que és i el que podria ser. En el què, el quant i el com.

Aquesta ciutat té tot el potencial per brillar i, per contra, estem constatant dia rere dia la impossibilitat d’avançar amb aquest govern. Barcelona és un vehicle potent sense ningú al volant.

La responsabilitat dels Comuns és permetre que avui a Barcelona hi hagi un govern dominat pel socialisme espanyol i català. Amb un PSC cada dia més conservador i menys transformador, casat amb un model econòmic de creixement insostenible, a còpia de massificació turística, salaris baixos, habitatge inaccessible i més desigualtat social.

Tenim clar que hi ha alternativa. Una alternativa que liderarem des d’ERC Barcelona per passar del “més i més” al “millor i millor” de concentració a descentralització, d’especialització a diversificació i de només redistribució a predistribució, de desgovern a bon govern.

Quan falten pocs dies per tancar el debat pressupostari, ens sentim convençuts i carregats de raó: ERC prendrà, de nou, la decisió més coherent al servei de la ciutadania.

Ni tan sols s’ha pogut garantir allò més bàsic, com ara carrers nets i mínimament segurs