L’endarrerida d’Europa

Espanya és el país europeu més endarrerit en la recuperació. Encara ens queden vuit punts del PIB per igualar la situació prèvia a la pandèmia. Aquest retard, que ha destacat el Financial Times, es produeix malgrat el baix nivell de contagis.

Obeeix a diferents factors, com l’elevada dependència del turisme i la construcció, falta de gestió governamental, absència de consens amb l’oposició per optimitzar les inversions que arribaran de la UE, inseguretat jurídica, feble teixit empresarial, baixa productivitat i salaris reduïts. Però l’element clau és un deficient mercat laboral que està frenant el creixement.

Espanya ha patit un autèntic xoc en l’ocupació amb la covid. Milions de treballadors van perdre els seus llocs de treball o van quedar encallats en els ERTO. Això ha provocat incertesa i por, agreujades per la precarietat i les elevades taxes d’atur (14,5% de la població activa). Aquest temor frena el consum i, en conseqüència, la reactivació i la creació de llocs de treball. Les famílies contenen la despesa davant el temor que es produeixi una nova crisi econòmica derivada de la pujada del preu de l’energia i prefereixen estalviar.

Probablement els espanyols tenen la pitjor legislació laboral d’Europa. Això explica que sigui el país que més pateix en les crisis i que més temps triga a recuperar-se. A la qual cosa cal sumar un model de creixement basat en el turisme, la construcció i el comerç que per la seva pròpia naturalesa demanda llocs de treball temporals, poca tecnologia i baixa productivitat.

Aquesta situació es pot pal∙liar parcialment aprofitant els fons que comencin a arribar d’Europa i les elevades injeccions financeres que es reben del BCE. Si bé per fer el gran salt endavant seria necessari resoldre unes lleis laborals que no satisfan ni patronal ni sindicats. No ofereixen ni la seguretat que demanen els treballadors ni la flexibilitat que requereixen les empreses per adaptar-se al cicle. Una mostra d’aquestes flagrants distorsions són els colls d’ampolla que s’estan produint al mercat laboral. Som un país amb 3,4 milions d’aturats i, tot i això, es necessiten conductors de camió, fresadors, paletes, personal sanitari, mossos de magatzem, gruistes, etcètera. És a dir, cal recórrer als treballadors immigrants perquè cobreixin les tasques que no volen fer els espanyols per tractar-se d’activitats sacrificades i penoses. La raó és que el subsidi d’atur s’acosta molt als salaris que es paguen en aquestes professions i llavors no hi ha prou estímul per treballar. “Per cobrar això és millor quedar-se a casa”.

Espanya triga més a recuperar-se perquè té una legislació laboral inadequada

La solució per a alguns economistes seria apujar el salari mínim de conveni, de tal manera que aquestes ocupacions resultessin més atractives. Tot i això, aquest increment es traslladaria als consumidors amb un augment de la inflació. Per evitar-ho, cal invertir en formació i tecnologia per guanyar en eficiència.