La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El padrastre va abusar del meu germà, i la mare em va culpar”
Tinc 46 anys. Soc de París. Soc professora de Dret a la Universitat de París. Estic soltera, i tinc dos fills, l’Elsa (16) i l’Elias (13). Política? Soc d’esquerres. Creences? No en tinc. Tinc un germà bessó, en Víctor. Som fills de Bernard Kouchner i Éve
El seu pare és una celebritat... Bernard Kouchner, fundador d’MSF. Metges sense Fronteres. Sí. I de Metges del Món. Va ser ministre, oi? D’Afers Exteriors, fins al 2010. I, amb Mitterrand, de Salut i Acció Humanitària.
Un referent per a l’esquerra francesa...
Sí, un metge humanista compromès amb la solidaritat global i amb els nens desprotegits del món.
I com a pare, què?
Molt absent. La prioritat era la “causa”.
L’hi retreu?
Era coherent amb les seves conviccions.
Però...
Va ser amorós amb el Víctor i amb mi.
El Víctor?
El meu germà bessó.
Què opinava la mare de les absències?
Es van separar. El Víctor i jo teníem sis anys. La meva mare, Évelyne Pisier, em va fer una promesa: “Seré feliç!”.
Com era la seva mare?
M’enorgullia la seva independència, els seus ideals de dona lliure, amb autoritat entre intel∙lectuals. Em va ensenyar a pensar, a repensar la família tradicional i a ser propietària del meu desig i el meu cos.
Compartien ideals en Bernard i ella?
Sí. Un grup de joves revolucionaris francesos van viatjar a Cuba el 1964: ells tenien 17 i 18 anys, allà es van conèixer.
Molt romàntic.
La meva mare va tenir una aventura amb Castro. En Bernard i ella es van enamorar.
Amor lliure?
Les relacions sexuals eren objecte de revolució, un ideal que sobrevolava la “família gran”.
Què era la “família gran”?
Parents i amics entorn de la mare i la seva germana, la tieta Marie-France Pisier...
L’actriu?
Sí, va debutar amb François Truffaut, el 1962. Ens aplegàvem a la nostra finca a Niça, un paradís. La “família gran” era un cercle entorn d’elles i el meu padrastre.
Padrastre?
Després de separar-se, la mare s’aparella amb O., home molt atent, amable i divertit. El Víctor i jo l’adoràvem. Em va ajudar a creure en mi, em va animar a escriure.
Què imperava a la “família gran”?
“Prohibit prohibir”, “tot es pot explicar” i “sigues responsable i tot s’hi val”.
Un encomi de la llibertat.
Llàstima que ningú no em va prevenir d’un adult irresponsable.
Quin adult?
El padrastre va abusar sexualment del meu germà.
Quin porc!
El Víctor m’ho va explicar, però em va demanar que callés.
I què va fer vostè, Camille?
Tenia 14 anys. No estava preparada per concebre que algú que t’estima et faci mal. Em vaig bloquejar.
Va callar?
Durant anys. Vaig viure a l’infern: sabia d’un mal al meu germà, i callava.
Què és el que feia emmudir el Víctor?
Sentir-se culpable, còmplice d’una cosa secreta i fosca.
Però... no era culpable!
Esclar, era un menor. Intuïa que si ho explicava a la mare, la família es trencaria.
És tràgic.
Amb vint-i-pocs anys vaig tenir un nòvio i l’hi vaig explicar: “És monstruós!”, em va dir, i vam aconseguir que el Víctor ho expliqués a la mare.
Bé!
I aleshores... la mare em va culpar de tot.
A vostè? De debò?
Em va culpar d’haver callat, l’O. va dir que exageràvem, i ells van continuar junts. La meva mare va morir fa quatre anys.
Es van reconciliar vostè i ella?
Ho vaig intentar. La vaig visitar poc abans de morir: “Necessito una mare, tu!”, li vaig suplicar. Ni em va mirar als ulls.
Que injusta.
Vaig creure que ella tenia raó. Avui ja sé que no, que la mare va ser injusta. I per això he aplegat forces i, amb el permís del meu germà, ho explico tot en un llibre.
Amb quines reaccions?
La “família gran” no s’ha trencat, només ens ha donat l’esquena al Víctor i a mi. No poden admetre la nostra veritat: és dura.
Això torna a ser injust amb vostè!
El més terrible és que l’incest intrafamiliar continua i continua... El pateix un de cada trenta nens, a França.
A Espanya deu ser igual. Què podem fer per resoldre-ho?
Al mínim indici que noti un adult, ho ha de posar sobre la taula familiar. No mirar a una altra banda. S’ha de parlar! O, si no, el patiment es perpetuarà per generacions. Visibilitzem l’incest intrafamiliar, ja!