La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els migrants s’estableixen
Lukaixenko assumeix que el campament continuarà a Bielorússia a l’hivern
A la tranquil·la localitat polonesa de Sokolka, a 17 quilòmetres de la frontera amb Bielorússia, la calma habitual ha donat pas a l’atrafegament de camions militars i furgons policials que circulen pel carrer principal. La crisi humanitària, migratòria i geopolítica desfermada pel dictador del país veí, Aleksandr Lukaixenko, va camí de congelar-se per temps indefinit, a poca distància d’aquesta vila de 19.000 habitants.
“Allà, a la frontera, hi ha problemes; cada dia veiem passar camions militars, circulen cotxes de gendarmes amunt i avall, i nosaltres ja no podem anar fins a Kuznica, només deixen passar els residents”, relata el jubilat Marien, de 65 anys, assenyalant la ruta habitual dels combois.
Kuznica és el lloc de pas fronterer –ara tancat–, que s’ha convertit des de dilluns en epicentre simbòlic del desastre.
A un costat, soldats polonesos protegeixen el filat, que es va erigir a l’agost, quan el flux de migrants de l’Orient Mitjà ja creixia. A l’altre costat, en territori bielorús, s’ubica l’improvisat campament dels qui, després d’haver venut les seves possessions per finançar el viatge cap al somni europeu, es troben ara encallats en aquest límit fred i llunyà.
Segons Bielorússia, són uns 2.000 migrants; segons Polònia, en són més, entre 3.000 i 4.000. Tot i que agències de l’ONU i de la Creu Roja van fer arribar dijous ajuda de primera necessitat, homes, dones i nens balbs de fred es desesperen, escassos de menjar, aigua i roba adequada per temperatures nocturnes sota zero. El bosc es torna gèlid tan bon punt s’acaba el dia.
El cadàver d’un jove sirià d’uns 20 anys va aparèixer al bosc a prop de Wólka Terechowska, segons va informar la policia ahir en un comunicat. “Les causes de la mort no es van poder determinar al lloc”, diu el text. Aquesta mort eleva a onze el nombre de víctimes mortals a la frontera, segons mitjans polonesos.
“L’hivern s’acosta i la gent no està equipada per passar un dia després d’un altre en aquest clima fred; temem que el mal temps provoqui més morts”, explica des de Varsòvia Kalina Czwarnóg, treballadora de l’oenagé d’ajuda a refugiats i migrants Fundacja Ocalenie, que té al carrer principal de Sokolka un garatge on emmagatzema aliments i mantes. “Estem treballant a la frontera des de l’agost, que és quan en realitat va començar aquesta crisi”, diu Czwarnóg. La seva tasca consisteix tant a ajudar amb menjar calent, roba d’abric i calçat els migrants exhaustos que es troben en territori polonès, com a aclarirlos que poden, si volen, presentar sol·licitud d’asil a Polònia. Però la situació és cada vegada més complexa per a la tasca; ja abans de l’actual escalada, eren habituals les devolucions en calent.
El cadàver d’un jove sirià apareix al bosc, fet que eleva a onze el nombre de morts a la frontera
A més, les oenagés de drets humans que monitoren aquesta crisi –catorze d’elles s’han agrupat en la xarxa Grupa Granica, per coordinar millor els esforços– no poden accedir, com tampoc els periodistes, a la franja limítrofa d’exclusió de tres quilòmetres que el Parlament polonès va declarar en estat d’alarma fins al 30 de novembre. I allà és on encara proven de penetrar els migrants.
A la mateixa zona on va ser trobat mort el noi sirià, la policia va notificar l’intent nocturn –i frustrat– d’un centenar de persones que volien creuar per la força. “Al veure la policia i els soldats, la gent del costat bielorús va fugir al bosc”, va dir la policia.
Però a la localitat de Sokolka, la sort que puguin tenir els migrants, atrapats a la frontera després de ser atrets amb promeses de fàcil trànsit cap a països de la UE, no constitueix la principal
preocupació. “Els migrants són marionetes del règim bielorús”, diu Anneta, de 22 anys. La seva germana Justina, de 34, i la mare de totes dues, Agnieszka, de 49, assenteixen. “És una provocació de Bielorússia cap a Polònia, al final hi haurà una guerra; els guàrdies bielorussos disparen enlaire, fan maniobres militars al costat de la frontera, esperen que els guàrdies polonesos disparin”, asseguren convençudes mare i filles, que prefereixen no donar els seus cognoms. A la cèntrica plaça Kosciuszki on vam conversar són encara fresques les flors de la corona dipositada el dijous 11 de novembre, dia de la Independència, al costat d’un pal on oneja la bandera nacional vermella i blanca.
Mentrestant, la situació cara a cara dels milers de soldats desplegats per Polònia i Bielorússia es tensa. Ahir a Twitter, la guàrdia fronterera polonesa va acusar soldats bielorussos d’intentar destrossar un sector de filat divendres a la nit. “Les forces poloneses van ser enlluernades amb rajos làser i efectes estroboscòpics”, van tuitejar.
Aquestes escaramusses entre la tropa dels dos països podrien repetir-se si, com sembla, aquesta crisi fronterera es congela i, en conseqüència, el desplegament militar als dos costats continua. Un indici del fet que la situació podria estancar-se és l’enviament que va fer ahir Aleksandr Lukaixenko al campament dels migrants: hi va enviar un generador d’electricitat i tendes de campanya de l’exèrcit per afrontar l’hivern. Diversos vídeos a les xarxes socials mostraven soldats i bombers bielorussos muntant botigues i organitzant l’assentament.
Lukaixenko va atreure a Bielorússia gent desesperada per deixar enrere països en conflicte, per acabar facturant aquesta gent cap a la UE, en represàlia per les sancions imposades al règim dictatorial. Tot i això, el ferri blindatge polonès ha frenat el pla. Lukaixenko es queda, doncs, ara per ara amb els migrants que va portar. Però aquest campament permanent fossilitza la tensió a la frontera i el líder bielorús la pot reactivar quan vulgui, potser a la primavera. ●